Yvonne Ribes reflexiona sobre la pandèmia i la vida en Eros y Melancolía

El Centre d’Art l’Estació acollirà a partir del 25 de febrer l'exposició de Yvonne Ribes Zankl Eros i Melancolia.Els cors, el cos, la mitologia, la vida i la mort són elements que es repeteixen en la seua pintura sota concepcions diferents i que ens conviden a ref l exionar amb ella al llarg d'un viatge d'experiències i sensacions. La idea del muntatge és de Geòrgia Ribes Zankl i el missatge que Yvonne ens mana és clar: “ no hi ha cura per a l'amor, l'amor és l'única cura.

En aquells mesos, els més optimistes, que són també els menys capaços de suportar la realitat, s'aferraven a la idea transmesa pels mitjans, que el tancament anava a servir no sols per a salvar vides, sinó per a esdevindre millors persones -i de pas detindre el canvi climàtic. 

Pensàvem que l'experiència anava a passar per nosaltres sense deixar-nos una petjada signif i cativa i que quan tot acabara eixiríem pletòrics i celebraríem la nostra llibertat en gran.

A aquest claus cremant s'aferrava el que podien per a procastinar la depressió que aguaitava, en vista de la realitat.

 Per a entendre una mica més l'exposició, que s'inau-gurará a les 19 hores, reproduïm el text que adjunta l'artista:

Però ni tots són igualment capaços d'autoenganyar-se“La reacció natural que segueix a una experiència traumàtica, com va ser la del conf i namiento que va patir lapoblación espanyola en primers mesos del 2020, és la repressió; oblidar per a no patir.En aquells mesos, els més optimistes, que són també els menys capaços de suportar la realitat, s'aferraven a la idea transmesa pels mitjans, que el tancament anava a servir no sols per a salvar vides, sinó per a esdevindre millors persones -i de pas detindre el canvi climàtic. 

Pensàvem que l'experiència anava a passar per nosaltres sense deixar-nos una petjada signif i cativa i que quan tot acabara eixiríem pletòrics i celebraríem la nostra llibertat en gran.

A aquest claus cremant s'aferrava el que podien per a procastinar la depressió que aguaitava, en vista de la realitat.

 Per a entendre una mica més l'exposició, que s'inau-gurará a les 19 hores, reproduïm el text que adjunta l'artista:

Però ni tots són igualment capaços d'autoenganyar-se ni l'autoengany és l'única manera d'afrontar l'ombrívola realitat. Tancada a la seua casa amb dues filles xicotetes que no entenien res, una melancòlica va començar a pintar cors compulsivament; cors rojos, negres, grocs, cors vells, cors tancats en caixes, cors creïlla, cors a l'aquarel·la, pastís, a l'oleo, cors en cadires... cors, cors i més cors. 

El cor és el símbol de la vida i la vida havia quedat sepultada sota un vel d'informació confusa, de prohibicions, de regles, d'hipocresia, de dades. I, com va dir aquell poeta, l'avantatge de la melancolia és que permet veure les coses com són i el que semblava ser és que no pretenien retornar-nos la vida: caldria eixir a buscar-la.

Per on començar? Per la carn; l'únic lloc de l'ésser humà que no admet la mentida.

En l'ésser humà hi ha una tensió constant entre la ment i el cos, si el conf l icto no es resol i la ba-llança es desequilibra massa apareixerà la malaltia. 

La ment és mutable, adaptable i està sempre temptada de posar-se al servei del bé comú- que exigeix sacrif i cios individuals cada vegada majors. Ara s'exigia del cos que deixara de viure... per un temps (prolongable); per solidaritat, per prudència, per precaució, per por...El cos, sabent-se sol i mancat de raó, acaba fent concessions. Però aquestes concessions ixen cares; el resultat és melancolia.

Últimament el món s'ha tornat molt complex, la medicina, que divideix per a dominar, múltiplica les síndromes, les malalties i les cures. 

Però podria ser que la meláncoía fora l'única enfer-medad digna de ser presa en consideració (i tota la resta mers símptomes)....i que l'amor fora l'única cura.

Us convidem a ref l exionar sobre això en l'Exposició