Un castell per a la figura número cent

La Muixeranga de Segària és un projecte cultural que va més enllà d’alçar torres humanes

Més de cinquanta persones donen cohesió a una colla on els xiquets tenen presència destacada

R.R.F.

Ha passat ja un any des que la Muixeranga de Segària fera la seua primera actuació, l’1 d’octubre de 2021. Va ser durant la inauguració de l’auditori de Beniarbeig, el poble en què es reuneixen setmanalment els membres del grup per assajar i on el cap de setmana passat van formar la figura número cent. Durant els últims 12 mesos, la muixeranga s’ha consolidat i s’erigeix ja com una formació a tenir en compte a l’hora de programar activitats culturals i festeres arran de la comarca. És a més un grup cohesionat que treballa de forma seriosa per la recuperació i el respecte a les tradicions i que ha fet una clara aposta pels més menuts: no sols per mantenir viu este element festiu, també com a transmissors de valors i hereus d’una manera d’entendre i viure la Marina Alta.

L’actuació de dissabte passat a Beniarbeig s’incloïa en la I Trobada de Muixerangues de Beniarbeig, organitzada amb motiu de la Fira Gastronòmica d’Associacions i Comerços. L’escenari va ser la plaça de l’ajuntament i la convidada va ser la colla de la Muixeranga d’Alginet. Per als amfitrions, va ser una vetlada especial. Feia només uns dies que havien complert el primer aniversari i eixa mateixa nit superarien la barrera del 100 i arribarien a formar la figura que en feia 103.

La Muixeranga de Segària va començar a rodar amb un grup d’amics i famílies que van voler donar a la formació un caràcter comarcal. De fet, entre les 52 persones que li donen cos hi ha veïns de Sagra, Dénia, Ondara, Pego, Benissa, Pedreguer, Murla, Alcalalí... i Beniarbeig, és clar. Pot presumir de ser una de les colles muixarangueres amb més xiquets, 16 en estos moments, i també d’haver mantingut el caràcter familiar amb què va nàixer. De fet, per als seus integrants no deixa de ser un lloc de trobada i unió on fer alguna cosa més que torres. Apropar-se a la natura, conéixer la comarca, fomentar un oci saludable i valors com ara la confiança, la igualtat o la cooperació figuren també entre els seus principis.

        En un any, la Muixeranga de Segària ha fet vint actuacions en pobles de la comarca però també fora d’ella, com ara a Bètera, Godella o Tàrbena. La seua indumentària du els colors roig bordeus (camisa) i negre (pantalons). L’elecció no va ser casual, com comenta el president, Carles Serra. El roig bordeus simbolitza el lligam a la terra i al poble que ha vist nàixer la colla: per la cultura del vi i les vinyes a la comarca i per ser el color que s’identifica amb el patró de Beniarbeig, Sant Roc.

        Entre els integrants de la colla, només 4 o 5 tenien alguna experiència anterior. El mestre és Pau Moreno que ha estat deu anys al front de la Muixeranga Els Negrets de l’Alcúdia, una de les més antigues del territori valencià i que és també educador social. Altra persona es dedica més als menuts, amb els quals realitza activitats durant els assajos per tindre’ls més entretinguts. De moment, només fan figures de 3. L’any que ve ho intentaran amb les de 4, no hi ha pressa. Primer és la seguretat, “i si no pots tirar de 4, de 3”.

        Per a Carles Serra, és important donar a conéixer el perquè de les muixerangues, la seua història i l’origen d’una tradició quasi perduda que ara viu un bon moment, amb el ressorgir de les colles murixarangueres. A la nostra comarca, en són ja dos.

        De cara a la propera temporada, la Muixeranga de Segària prepara nous projectes “per tal de fomentar la cultura, els valors, la germanor, la cooperació i la confiança tant amb els més menuts com per als més majors”, explica el president, a més d’un projecte cultural comarcal per a donar a conèixer la muixeranga a tota la Marina Alta. S’ha plantejat a alguns ajuntaments organitzar una activitat extraescolar on, junt amb els valors esmentats, es treballe la psicomotricitat; així com la possibilitat de fer tallers puntuals en escoles i instituts de Dénia, Benissa, Beniarbeig i Benidoleig.

        Vora 500 espectadors, l’espectacle de dissabte començava amb un pas de gegants acompanyat amb un pilar de 3 caminat per part de la Muixeranga de Segària, que li feia un passadís a la colla convidada mentre entrava a la plaça. Els amfitrions van muntar dos campanes simultànies, una figura amb els xiquets i l'altra d'adults. Vingueren després dos figures anomenades ‘auditori’ per ser la primera figura que van fer en el seu naixement en l’auditori de Beniarbeig. Era la figura que feia 100 i estaven a escassos metres del lloc que els va veure nàixer. En eixe mateix moment, molt emocionant per als membres de la colla, es va disparar un castells de focs artificials.

        La colla d’Alginet va muntar també les seues figures, entre elles una molt espectacular de 4 altures anomenada l’espígol. Se’n feren també de simultànies entre les dos colles i es posà fi a l’actuació amb una ronda de 6 pilars amb muixaranguers d’Alginet i de Segària mesclats.

        Amb l’actuació de dissabte passat es tanca un cicle i se n’enceta un de nou amb actuacions ja programades: el 6 de desembre a la Fira de Nadal del Ràfol i, abans, el 20 de novembre, a la Vall d’Ebo. Perquè com diu Carles Serra, “la Muixeranga de Segària ha de tocar les muntanyes”.