Celdoni Catalayud, primer catedràtic d’electrologia i radiologia

Salvador Celdoni Calatayud Costa va nàixer a Pedreguer el 29 d’octubre de 1879. Amb l’edat de sols 15 anys, iniciava la carrera de metge a la Facultat de Medicina de València, on va cursar els tres primers cursos. Després va demanar el trasllat a Madrid per poder continuar els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat Central, on finalment obtindria el títol de metge l’any 1901. Quan encara era estudiant, en 1900, va viatjar a París amb motiu de l’Exposició Universal i va assistir al Primer Congrés Internacional d’Electrologia i Radiologia Mèdiques. Allí va conèixer de primera mà els avanços en esta especialitat mèdica i per això va dirigir el seu futur professional al camp de la física mèdica, l’electricitat, els raigs X i la radioactivitat.

            El 1901, Calatayud va viatjar a França, Alemanya i Àustria a fi de veure com treballaven els més prestigiosos especialistes en electrologia i radiologia i un any després va obrir l’Institut d’Electricitat Mèdica a Dénia, que va traslladar dos anys més tard a València. Allí va publicar els primers treballs relacionats amb la tècnica electroterapèutica de la diatèrmia, en aplicar corrents d’alta freqüència en el tractament de diverses patologies. Va destacar en l’ús dels raigs X en el tractament de fibromes uterins i està considerat com el primer metge espanyol que va utilitzar radi en el tractament del càncer.

            El de Pedreguer va fundar la Revista Española de Electrología y Radiología Médicas i va participar en congressos nacionals i internacionals de la matèria. Ja a Madrid, Celdoni va crear l’Institut Clínic d’Electrologia i Radiologia i va ser un dels impulsors de la Reial Societat Espanyola d’Electrologia i Radiologia, que es va fundar en febrer de 1917. La sessió de constitució va estar presidida pel rei Alfons XIII. Uns anys més tard, a l’abril de 1919, va organitzar el Primer Congrés Nacional de Medicina i va aprofitar per donar protagonisme a l’electroradiologia. I, a més, va aconseguir la presència al Congrés de la premi Nobel Madame Curie, a qui va nomenar presidenta d’honor d’un curs de radiologia.

            La visibilitat que li va donar a esta disciplina mèdica va ser clau per a la creació d’una Càtedra d’Electrologia i Radiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Central. La titularitat de la càtedra es va resoldre el juliol de 1920 a favor de Celdoni Calatayud, qui es va convertir així en el primer catedràtic de l’especialitat. La consolidació en l’àmbit acadèmic i universitari li la va atorgar un viatge que va fer a EUA i a Cuba l’any 1927, amb una durada de tres mesos. A Nord-amèrica va impartir diverses conferències i a l’Havana va participar en el Congrés Mèdic Iberoamericà, formant part d’una delegació espanyola que va compartir amb Gregorio Marañón i Florestan Aguilar.

            El 15 de juliol de 1928, al seu Pedreguer natal i en el marc de les festes de Sant Bonaventura, li van retre un homenatge, el van nomenar fill predilecte i l’ajuntament va acordar posar el nom de Celdoni Calatayud a la plaça on estava ubicada la casa natalícia de l’homenatjat.

            Calatayud va denunciar fins l’últim moment la manca de recursos i l’absència d’institucions docents i assistencials on dur a terme les activitats de recerca i formació que requeria l’electroradiologia. La mort prematura, amb només 50 anys, el 24 de gener de 1931, va impedir, molt probablement, que completara la tasca encetada en aquell París de l’Exposició Universal que li va brindar l’oportunitat de descobrir l’electroradiologia.

            Més enllà de la faceta professional i científica, Celdoni Calatayud va ser un músic notable, sobretot amb la guitarra, i va arribar a establir amistat amb Francesc Tàrrega. A nivell polític, va ser un fidel defensor de la monarquia i va formar part de la Junta Suprema del Partit Nacionalista Espanyol, que va fundar i dirigir el seu amic i company, el metge valencià José Maria Albiñana.

(Text i fotos extrets de la revista Daualdeu del solstici d’hivern de 2020. Els autors de l’article són Josep Bernabeu Mestre i Xavier Bernabeu Sendra).