Els Encontres a Beniarbeig desvelen els vincles de Miró amb la poesia i la seua manera d’afrontar el feixisme

El poeta, crític d’art i agitador cultural Vicenç Altaió, va ser l’encarregat d’obrir els Encontres a Beniarbeig 2024 amb una disertació sobre Miró i els poetes catalans, en el marc de la sèrie dedicada al “Feixisme i avantguarda”. La primera de les trobades va atraure un nombrós públic de tota la comarca. 

L’escriptor beniarbegí i membre de la comissió organitzadora, Tomàs Llopis, va presentar el conferenciant a partir d’unes paraules que ell mateix havia escrit uns dies abans: “Quan vaig descobrir que Miró i Tàpies s'havien de llegir com a poetes, ho vaig entendre tot; no feu distinció entre art i poesia”. 

Altaió, amb un extens currículum, tant pel que fa a llibres publicats com a la participació en exposicions d’arts visuals i gestió cultural, es considerat un autèntic expert en l’estudi d’obres sobre el mateix Miró, Foix, Pla, Gasch, Palau i Fabre.

El conferenciant Altaió va començar la seua intervenció recordant que l’any 93 es trobava a Mont-roig, el poble on Miró va viure i va convertir en una mena de religió, celebrant el centenari del seu naixement. Al seu costat, Jacques Dupin va dir: “la gent, per a entendre Miró, s’hauria de fixar en de quina manera els pagesos treballen la terra i de quina manera els poetes en llengua catalana treballen el sentit de l’univers”. A partir d’aquesta afirmació, Altaió es va centrar en l’explicació de la manera com es treballa una matèria idiomàtica i com s’enlaira en l’essència de la llum i el sol. Va advertir que Miró tenia una certa dificultat per a representar el sentit de la perspectiva, i el seu mestre d’escola li va fer comprovar mitjançant el tacte i no la vista que hi ha un davant i un darrere de les coses. 

Altaió va anar repassant els diferents vincles de Miró amb la poesia a través d’autors com Novalis i la idea que l’univers és ple d’escriptures. També va detallar com l’artista va anar construint un món a la seua manera a través dels ritmes de la natura, de tres idees essencials, poesia, catalanisme i revolta.

En paraules del conferenciant, en temps del nazisme i de la guerra Miró pinta amb un nou llenguatge que posa en relació els humans amb la fe, que torna a posar-los en relació amb les constel·lacions i amb la negra nit. Aquesta va ser la manera que tingué l’artista d’enfrontar-se al feixisme i a les dictadures, creant un llenguatge revolucionari.

Després de l’exposició, al col·loqui, el conferenciant encara aprofundí en algunes idees que no havia pogut exposar prou. Al finalitzar l’acte, i com a agraïment per la participació en les jornades, la regidora de Cultura, Ana Gallart, va lliurar a Vicença Altaió un obsequi amb el disseny d’aquesta edició.

La propera sessió serà el 8 de febrer, i anirà a càrrec de Joan M. Minguet, que parlarà de “Feixismes i avantguardes. L’art no és mai neutral”.