La reina de la festa

Benissa celebra el 50 aniversari de les festes de moros i cristians. Un llarg trajecte que coneix molt bé Maria Ivars Ferrer perquè, de fet, no ha faltat ni a una cita amb la festa des de 1975. A hores d’ara, és l´única festera que no s’ho ha deixat mai i continua en actiu. El seu estimat Rafael Palací, company de feina a la notaria, anava pel mateix camí però ha hagut de renunciar fa un temps per motius de salut. Maria és, aleshores, la “reina” de la festa i tot té un perquè.

            Maria fou una de les quintes de 1955 que va participar en la primera desfilada de moros i cristians allà per les festes patronals de 1975. La idea era omplir el Dilluns del Riberer perquè s’havia quedat curt i amb poc d’ambient. De la mà del José Jorro, regidor de Festes, i de l’esmentat Rafael Palací -que coneixia la festa d’Alcoi- van tirar endavant la proposta. No tenien vestits i els van llogar a fi de traure al carrer dos filaes, una de xics i l’altra de xiques, formades pels quintos que, aleshores, eixien amb 21 anys. Palací i uns amics van fer una altra filà i, a més, un grup de gent es va afegir darrere de la banda de música. Maria va tindre un paper protagonista perquè va fer la desfilada muntada dalt del cavall de Paco Ronda. Tot un privilegi perquè era la reina de les festes d’aquell any.

            L’experiència va agradar, i tant, i l’any següent van llogar els vestits a la localitat de Petrer, a una comparsa anomenada Zairenyes. En 1977, mentre cosien els vestits, una de les amigues, Rosario Gimeno, va proposar que la filà portara per nom de Zairenyes. I així va ser i fins avui. Els quintos de 1955, per la seua banda, van crear la filà Califes, que també està en actiu.

            Maria conta perquè la festa de moros i cristians es va deslligar de les festes patronals i, en 1980, va passar a finals de juny en honor a Sant Pere. “L’any anterior, en 1979, se’ns va ocórrer posar-nos els vestits i anar a sopar el diumenge de la Puríssima, quan la major part del poble estava en la processó”. “Això va ser un escàndol”, continua, “i van rebre moltes crítiques. Des que els moros i cristians es menjarien les festes patronals a fins que ens anàrem a La Fustera, ben lluny”, recorda.

            Això de la festa ho porta dins i, a més, ho ha compartit amb la família. I tant, perquè la seua germana Antonia, que vivia a Madrid, va ser capitana i l’home, Elías, va exercir de capità moro en 2000. El que més li agrada és “que tots som amics, companys i ho passem molt bé. Ara soc més dels actes de matí i no de nit però disfrute igual”, diu. I, sobretot, la música “perquè m’ompli molt i se me posa la pell de gallina”, assegura.

            Ella no ha volgut agafar cap de càrrec oficial per diferents motius, malgrat la insistència de les amigues i companyes. “Ambaixadora, mai de la vida, perquè no m’agrada parlar. I capitana, ho haguera pogut ser però ja ho vaig viure l’any que vaig acompanyar el meu home”, subratlla Maria. “La veritat”, afegeix, “és que a casa sentim molt la festa i, malgrat tot este camí, el ben cert és que els 50 anys se m’han fet curts”.

            I fins que el cos aguante, que se sol dir. I més enguany perquè compartirà els dies de festa amb la seua neta que té pocs mesos. La saga continua.

UN PROGRAMA ESPECIAL

            L’Associació de Moros i Cristians, amb Imma Font al capdavant com a presidenta, ha preparat una programació especial per al 50 aniversari que va començar amb un homenatge als fundadors de la festa i un sopar de germanor i de retrobament. A més, s’ha editat un vídeo documental i la Coral Benissenca va interpretar en directe l’himne de Sant Pere en el concert de la Fira i Porrat de Sant Antoni. Una actuació que, a més, va servir com a reconeixement a Pepe Ciudad, compositor de la música, i a Àngel Crespo, autor de la lletra.

            I no acabat encara la cosa. Una novetat ha estat el concurs de pasdobles, la resolució del qual es coneixerà el 29 de març al Taller d’Ivars. La Societat Lírica i Musical de Benissa interpretarà les peces finalistes i el jurat triarà la composició guanyadora. Per al 24 de maig està prevista una trobada de moros i cristians de diferents localitats a fi de participar en el 50 aniversari. S’anuncia un esmorzar, un passacarrer, un concurs de caps d’esquadra, un dinar i l’actuació de l’orquestra La Tribu.

            I falta el primer plat, les festes a finals de juny que, de segur, enguany estaran carregades d’una emotivitat especial i amb alguna que altra sorpresa.