Martí Domínguez trau a la llum les misèries d’una ciència al servei del nazisme en el primer dels Encontres a Beniarbeig  

  • Martí Domínguez trau a la llum les misèries d’una ciència al servei del nazisme en el primer dels Encontres a Beniarbeig  
  • Martí Domínguez trau a la llum les misèries d’una ciència al servei del nazisme en el primer dels Encontres a Beniarbeig  
  • Martí Domínguez trau a la llum les misèries d’una ciència al servei del nazisme en el primer dels Encontres a Beniarbeig  
  • Martí Domínguez trau a la llum les misèries d’una ciència al servei del nazisme en el primer dels Encontres a Beniarbeig  
  24/01/2025

El cicle Encontres a Beniarbeig 2025, dedicat a la ciència i la literatura, va començar amb força el passat dijous amb la intervenció de l’escriptor Martí Domínguez, qui va complir les expectatives amb una xerrada sobre el nazisme. El ponent va traure a la llum les misèries d’una ciència tan reconeguda com era l’alemanya —que havia recollit diversos premis Nobel durant el primer quart del segle XX—, que es va posar al servei del nazisme amb una clara intencionalitat: la legitimació del règim de Hitler. No cal dir-ho, aquells científics crítics, o que no colaboraven o aportaven a la causa quan se’ls requeria, en general eren perseguits pel nazisme i acabaven, en molts casos, de la pitjor manera.

Domínguez va posar noms i cognoms a alguns d’aquells científics, metges, professionals i especialistes de diversos àmbits, com ara el pediatre Hans Asperger, que va donar el seu nom a l’espectre autista. Aquest personatge —nascut a Àustria— es va vincular de manera activa al nazisme amb un programa d’eutanàsia que aplicava a aquells que patien autisme.  

Tanmateix, amb qui més es va explaiar va ser amb l’austríac Konrad Lorenz, premi Nobel de Medicina el 1973, que també va fer la seua aportació a la política racial del nazisme, concretament en la recerca de la raça ària.  

Domínguez es va referir a altres programes, com el dels xiquets furtats a Polònia —al voltant de 10.000 infants—, o els plans de natalitat per tal de procrear els futurs ciutadans de l’imperi alemany que el nazisme anhelava. En aquest últim cas, les dones joves i en edat de procrear eren posades al servei dels militars per quedar embarassades.  

L’escriptor i professor de Periodisme a la Universitat de València va recrear alguns dels episodis de la Segona Guerra Mundial davant un públic molt interessat que va omplir la Biblioteca Pública. També va parlar d’algunes de les seues publicacions i llibres, com ara el titulat L’Esperit del Temps, on aprofundeix en el tema motiu de la xerrada. Una intervenció que ve a corroborar una coneguda sentència: la ciència sense consciència és la pobresa de l’ànima.  

Tomàs Llopis va ser l’encarregat de fer la introducció i presentar el ponent, exaltant la seua obra i els seus treballs d’investigació.  

Encontres a Beniarbeig continua el pròxim dijous 13 de febrer amb Xavier Duran, qui parlarà sobre “La ciència a la novel·la i la poesia: la literatura en el tub d’assaig”. Serà a la Biblioteca Municipal de Beniarbeig a les 19.30 hores. 

<<< Volver a la portada