Retrat de la Dénia de fa 100 anys: Una sèrie postal recull en vint imatges el bategar d’una ciutat que travessava moments convulsos

A mitjans dels anys vint del segle passat veia la llum una sèrie de vint postals que ara, quasi cent anys després, són un bon testimoni de la Dénia d’aquella època. Una d’aquelles sèries, localitzada a través d’una casa de venda d’antiguitats, duia la publicitat del Bazar la Loteria, un emblemàtic establiment al Carrer Marqués de Campo regentat per Enrique Folqué i Sofia Ejido. No sabem si per aquelles dates es venien allí números de loteria ni perquè duia eixe nom. Aprofitant-nos del nom, i a les portes del sorteig més esperat de l’any, recordem com era aquella ciutat que havia viscut anys d’esplendor amb el comerç de la pansa, cosmopolita, emprenedora i punt de referència per als pobles del voltant però que travessava moments convulsos.

Ens fixarem en tres magnífiques fotografies de la sèrie que immortalitzen altres tres espais especialment estimats pels nadius, pels acollits i pels visitants: la glorieta, el carrer Campos i Les Rotes. En una d’elles, la mirada se centra en una plaça molt concorreguda, amb xiquets corrent i homes xarrant. Són els quatre cantons, per aquella època inclosos en la Plaza del Mercado. Al fons de la imatge postal es veuen les parades del mercat, on a bon segur seria més fàcil distingir la silueta d’alguna dona.

La imatge del Carrer Marqués de Campo és igualment impagable. Per la roba que porta la gent -de nou homes i xiquets- i si ens fixem en les branques nues dels plataners, deduïm que la foto es va fer al ple de l’hivern. S’aprecien les façanes dels edificis d’un carrer que a principis d’eixa dècada arribava fins el port. No hi ha cap vehicle, el que en certa manera ens recorda l’estat actual salvant la inexistència de taules i cadires. Només es veu un cavall que s’intueix tiraria d’un carro. El Bazar la Loteria, al que fèiem referència al principi de l’article, ocupava el número 4 d’aleshores, que en els anys 30 passaria a ser el 16. Allí es van vendre els primers gramòfons, perfums de luxe i, també, targetes postals. Les que ens ocupen estan editades precisament per un tal E. Folqué, el que ens fa pensar que possiblement fora el propietari de l’establiment. A principis dels anys 80 tancava el negoci i obria allí les portes el Banco de Alicante.

La tercera postal és magnifica: Una imatge congelada de Les Rotes on es distingeixen perfectament el Marge Roig, el Cementeri dels Anglesos i la Rota de Zarzo. El camí discorre entre bancals ben treballats i es veuen molt poques cases.

Les postals s’editaven en un bloc de vint. La sèrie en qüestió es completava amb altres imatges del port, la creu de la plaça de l’església de Sant Antoni, l’Hospital de la Caritat, les muralles, la muntanya de Sant Nicolau, l’esplanada o el carrer Luis Armiñana (l’actual carrer Pont). Es venia la sèrie completa per 1,75 euros i es compraven normalment com a souvenir, explica l’arqueòleg Josep A. Gisbert. La majoria de les que s’han trobat al mercat no s’han gastat mai. Altres sí.

La data més antiga que es coneix d’una d’estes postals posades en circulació és agost de 1925. L’escriu Manuel Pelegrí, un personatge culte i il·lustrat de l’època amb participació destacada en els actes socials que es feien. En la postal dona les gràcies a la persona a la qual va dirigida per haver-li aconseguit uns segells de la colònia espanyola de Fernando Poo.

La Dénia dels anys 20 bevia els regalims del temps daurat de la pansa però travessava moments convulsos. Problemes amb la indústria joguetera, anys de fam, collites de pansa que no es poden comercialitzar (en alguna ocasió, milers de tones), la migració a Alger, la posada en marxa de les colònies del Montgó....

Entre els personatges destacats de l’època, Gisbert cita Juan Serrano Patrocinio (1886-1955), home d’idees progressistes que fou alcalde de la ciutat durant un curt període de temps, des de març de 1922 fins que fou cessat per la dictadura de Primo de Rivera. Va presidir la Sociedad Obrera de Dénia, va publicar en 1909 en Alacant Ráfagas de prosa poètica i va col·laborar amb El Heraldo de Dénia. L’any 1930 va fundar el Partit Republicà Autònom i el 1937 tenia el carnet del Partit Socialista. Va ser a més a més administrador de l’empresa Grandes Hoteles del Mediterráneo.

De l’oferta de serveis de la ciutat en aquell temps dona compte altre document a què fa referència Josep A. Gisbert, la Guia Levante de 1923 d’Elias Tormo. Publicada en Madrid, explica com era la ciutat i quina era la seua incipient oferta turística. Fa un recull dels restaurants -que es limitaven als hotels i cases de menjars-, els cafés i les cerveseries, bancs, consulats, banys, teatres, trinquets (2), estacions, coches/òmnibus -amb servei diari de carruatges a Gata, Pedreguer i Pego-, serveis de correus i telègrafs.

Diu de la indústria que “la más importante es la agrícola, siendo la peculiar la de la pasa moscatel, que se exporta en grandes cantidades al extranjero. Siguen luego la almendra y la naranja. Hay fábricas de conservas, de energía eléctrica, de gas, de juguetes de madera, de hojalata, bicicletes y coches para ninos, y dos aserrerías mecánicas. Dos Astilleros que construyen buques de madera (Juan Arnell y Lanuza). Hay, además, dos arboladores”.

Hi havia també bona oferta d’hotels i fondes: Buenos hoteles, en general. Hotel del Comercio, con garaje a poca distancia. Pensión -sin desayuno ni vino- desde 7ptas. Intérprete y empleades a la llegada de todos los trenes. Su dueño es, a la vez, delegado de la Soc. de Atrac. de Forasteros, c. del Marqués de Campos. Hotel Fornos; intérprete y mozos en las ests.; pens. desde 6 ptas.; en la misma c., Fonda Condri; pens. desde 5 ptas.; c. del Marqués de Campo. Posadas del Sol, de Fernando y del Malagueño.

Com podem veure, una Dénia, la de fa100 anys, molt diferent a la d’ara. Una Dénia, com diu Gisbert, “amb un mar de vinyes a Les Rotes i el bullici del mercat a la plaça que Folqué congela en les seues postals”.