Una fotografia per a emmarcar un centenari

Quan allà pel anys vint del passat segle en els pobles de l’interior de la Marina Alta la pràctica de l’esport es reduïa a la pilota valenciana, la caça o la columbicultura; a mitjans del primer lustre de la dècada a Pego arrelava la pràctica del futbol, després de que aquest fora introduït a la Dénia de la pansa per part dels comerciants anglesos i els seus operaris. I ho feia de la mà d’un grup d’amics que se mobilitzaren per a demanar-li a la terratinent Dolores Torres Sala la cessió d’un solar en el que es hui el carrer Pere Sala, on habilitar un rudimentari camp de terra. Aquest, millorat en pocs mesos tal i com ho recullen diferents retalls de premsa de 1925, va ser l’escenari de les evolucions d’aquell primer equip en el que comparegueren José Reig “Sampaio”, Castellà, Sala, Ortolà, Casabó, Cardona, Costa, Moreno, Gosp, Pitera i Salvador Sendra, sota la presidència de Juan Morell Gadea.

EL PEGO C. F., UN SEGLE DE PASSIÓ ESPORTIVA I SOCIAL

        Segons comenta l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela, al no comptar-se en cap acta fundacional precisar eixe any ha comportat una investigació a partir de la fotografia  titulada “el primer xut” cedida pels hereus de l’aleshores alcalde, Angel Sendra Ortolà, per tal d’acotar en la mesura de la probable data, que ha quedat fixada en 1923 a tenor de que les actes de l’arxiu corroboren documentalment que eixe any es el que es troba al front del govern municipal.

        Des d’aquell moment aquell joc aniria desplaçant al joc de la pilota com a esport majoritari, encara que la urbanització dels terrenys per part de la propietat, amenaça amb extinguir-lo. Però com be diguem els valencians “quan una porta es tanca, altra s’obri” i l’alternativa arriba en amb la construcció del nou grup escolar que fou inaugurat en 1931, on el contigu espai d’experimentació es reclamat pels aficionats encapçalats per Antonio Costa a l’alcaldia per a destinar-lo a nou camp de futbol on s’institucionalitza la indumentària blanc i blava. La instal·lació, que al remat agafarà el mateix nom de Cervantes que se li dona finalment al col·legi, serà fins a hui el principal eix de l’activitat esportiva pegolina.

ROGETS A PARTIR DE LA POSTGUERRA

        Aquells anys de la II República són, a judici d’Almela, el de màxim esplendor del futbol pegolí amb la passió dels amistosos que es disputaven amb els pocs equips del voltant o destacaven els duels de màxima rivalitat amb aquell Dénia que havia mamat el hui esport rei dels anglesos importadors de pansa que recalaren a la ciutat. Encara que és al final de la Guerra Civil quan, després de la obligada recomposició com a Educación y Descanso Pego dins de l’obra social de Falange, queda inscrit en la Federació Valenciana de Fútbol en 1941 que formalitza la competició oficial. Competició en la que, ja amb els colors roig i blaus com a senyera, anirà militant en les categories més humils fins a que, després d’un temporada fulgurant que el porta a Primera Regional, en 1958, la plantilla, anomenada “l’alcoiana” pel fet de comptar amb el 95% dels seus integrants provinents d’aquella ciutat, aconsegueix en 1959 el primer ascens a Tercera Divisió, amb la consegüent repercussió mediàtica pel fet de que és el primer equip de la comarca que milita en tan elevada categoria. Els més vells del lloc encara recorden a aquella mítica formació que, sota la direcció de l’exjugador de l’Espanyol de Barcelona, Felipe Ara, presentava no més com a pegolins al porter Piera i als defenses Barberet i Catarro, els quals formaven junt a Femenia, Meco, Valero, Corona, Madrid, Teruel i aquella llegendària davantera que integrava Polo, Vicente, Amador, Cabillo i Eloi que encara està gravada a la memòria dels aficionats més veterans, junt amb el canvi de denominació pel de Pego Club de Futbol que perdura fins a l’actualitat.

        L’ascens, segons relata l’arxiver, donaria pas a una primer època d’or del futbol a Pego al contar amb el recolzament del potencial econòmic dels presidents i empresaris locals Fernando Ortolà i Rafael Cardona que va comportar l’aterratge en el camp Cervantes de veterans del Valencia C.F. com Garcia Mulet, Gago o Mir. Però com sòl passar arrancada de cavall i parà de rossí quan es viu per damunt de les possibilitats, i tant de dispendi va acabar amb la desaparició del club de la competició en la temporada 63-64. No obstant, l’arrelament del considerat esport rei entre l’entorn socials era tan gran que no mes un any després, de la mà de Carlos Ortolà com a president el club reprèn l’activitat en les categories més modestes.

PASCUAL SENDRA, EL TÈCNIC DELS DOS ASCENSOS

        La nova eclosió del club pegolí arribarà amb la segona pujada a Tercera Divisió la temporada 1987-1988 amb un Pascual Sendra a la banqueta que al remat esdevindria talismà per a dirigir un planter integrat per Garcia, Giner i Emilio com a porters, Eduardo, Balaguer, Meléndez, Valiente, Saoro, Ximo Sergio, Chema, Pirri, Boni, Ariza, Juan Miguel, complementats des del juvenil per Pastor, Fernando y Guardiola. Sendra com a míster, seria també el protagonista huit anys després del tercer ascens a Tercera al front de l’equip que conformaren Garcia, Piquer, Jeroni, Simó, Faraig, Navarrete, Isidro, Felipe, José, Almela, Navarro, Enguix, Juanma, Juanlu, Reig, Ibiza, Juan Carlos, Ferrero, Sancho, Solbes, Patxi, Javi Tur, Gallo, i Sergio. Completada la gesta, el carismàtic entrenador passaria a un plànol més discret al assumir la tasca de secretari tècnic, per a, en la temporada 200, obtenir el punt classificatori més àlgid de la trajectòria dels rogets al aconseguir jugar la promoció a segona B.

        D’ací, el club s’estabilitza en Tercera fins a 2009 quan la crisi a tots els nivells acaba per afectar també al vessant esportiu, encara que hui en dia les circumstàncies de la pandèmia l’han portat a militar en la primera regional amb un paper més que digne per a donar continuïtat a aquesta ja centenària trajectòria que preveu ser commemorada amb un acte institucional previst pel diumenge 20 de novembre, organitzat des de l’Ajuntament.

Peu de foto: Imatge del primer xut datada en 1923.

Peu de foto 2: L’equip en els anys de la II República

FOTOS ARXIU MUNICIPAL DE PEGO