VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXVIII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXVIII)
  13/05/2019

 

Això és una història que no s’acaba mai. Pensem que per tenir a l’abast tanta informació. L’abundància de papers relacionats amb el “fetitxisme” mou la nostra voluntat a la reflexió sobre el tema. Incrementa l’excitació sexual. I pensem que aquest fenomen pot dividir-se en tres grups: parts del cos femení, de la vestimenta femenina i de teles u objectes determinats. El primer grup inclou parts de la vestimenta femenina, que pot considerar d’atracció normal: “sis”, malucs, peus, mans, cabells... És proverbial l’extraordinària importància que donen a les “pantorrilles” molts hòmens, per als qui unes “pantorrilles” enfundades en unes mitges fines i calçades amb sabates de tacó alt, constituïen el “súmmum” de la seua admiració. Un “fetitxe” relativament corrent és el cabell. Sabut és la importància que donaven els amants, sobretot en el passat segle, a un “metxó” de cabells de la persona estimada, que conservaven fins i tot en una espècie de reliquiari anomenat “guardapols”. Quan elles es pentinen i utilitzen ungüent aràbic, després que ajunten els seus cabells i els trenen a les esquenes, si les veuen els seus amadors es miren en ells com en un espill; especialment si els cabells, essent molts i espessos, estan solts i escampats per les esquenes”.

            El cabell té totes les condicions per agradar en les aventures sexuals: és apte per a modelar i acariciar; per raons psicològiques en tractar-se d’un factor diferencial evident, l’home se sent atret per ell en major o menor grau.

            El gust pels cabells femenins pot revestir diverses formes; des de la normal fins la que pot considerar-se pròpiament “fetitxisme”; i dins d’aquest cap l’obsessió pel cabell com a complement de la dona o pel cabell en sí, prescindint de la seua propietària. Així doncs, encara que ambdós són “fetitxisme”, el primer s’aparta poc del normal, mentre que el segon representa una total anormalitat. Per un costat, la cabellera deu formar part d’una dona atractiva. La d’una lletja el deixa indiferent i fins i tot li produeix fàstic. Resulta curiós el fet de què en una revista de teatre, a la platja, o en qualsevol lloc on hi haja una massa de dones nues, el personatge citat posa fixa la mirada i els seus pensaments en la més bella cabellera o en el “monyo” major, sense importar-li molt el demés; encara que, per altra part, sent la temptació normal cap a totes les dones.

            El “fetitxe” pot estar representat pels objectes menys imaginables: unes mitges, el calçat, un guant negre, el calor d’uns cabells, un barret negre, el color d’uns cabells, un subjectador, o qualsevol objecte interior; per una particularitat anatòmica, com la forma d’un pot o un penis, o també sobre malformacions constitucionals que atraguen al subjecte, com, posem per cas, un llavi leporí.

            La predilecció per les dones d’amples malucs i carns abundants no pot considerar-se una anormalitat. Encara que les preferències actuals es dirigeixen cap a les dones esveltes, com formes d’efeb, els gustos de l’home són molts variats, com pot apreciar-se en el curs de la història. El que sí és anormal i entra plenament en l’àmbit del “fetitxisme” és no poder practicar el coit més que en dones obeses. Vegem un cas:

            Un home patia una impotència que el desesperava. Quan era fadrí tenia el “fetitxe” de les dones d’abundants carns. Es va casar amb una dona que corresponia plenament al seu ideal i amb ella fou potent i va portar una vida sexual normal. Al cap d’alguns mesos, la dona va caure malalta i es va aprimar considerablement. Quan un dia l’home va voler complir amb els seus deures sexuals, es va veure completament impotent, i així es va quedar. Pel contrari, si intentava el coit amb una dona gorda, recuperava tota la seua potència (Krafft-Ebing).

            L’olor del cos -sobretot de les axil·les- té un paper molt important en alguns “fetitxistes”, per als qui la sudoració de les aixelles és essencial per poder practicar el coit. Aquests “fetitxistes” solen llepar i succionar la suor durant els seus contactes sexuals.

            Els pacients rara vegada aconsegueixen independitzar-se de la seua mania o lliurar-se d’ella.

            En general, per satisfer les seues inclinacions sexuals tenen que recórrer a les prostitutes que accedeixen a les seues tendències. En rares ocasions arriben a vincular-se amb una parella amb la qual porten a terme contactes físics i espirituals, amb la qual confien, però acaben sempre per sorgir problemes, generalment perquè, malgrat la seua voluntat o sinceres intencions, acaba per cansar-se de tolerar l’anomalia. Bé, a hores d’ara, segur que s’hauran salvat ja moltes d’aquestes diferències, totes aquestes anomalies. Heus aquí un exemple que confirma el que estem dient:

            Un jove advocat, que ja s’havia vist obligat una vegada a trencar el seu compromís matrimonial, es va casar a la fi amb una altra dona a la qual va revelar de baix mà la seua anormalitat sexual. Durant uns anys, el matrimoni va viure satisfactòriament feliç, gràcies a la generositat, a la comprensió i a la bondat de l’esposa, que finalment acabà per patir una intensa depressió nerviosa.

            La causa era deguda a que per satisfer les necessitats del seu marit devia cobrir el llit amb un pany negre, com un cadafal, i ella no vestir més peces que unes calces i uns guants també negres. La “fixació” del seu cònjuge respecte tan tètric decorat va arribar a paralitzar-la de tal manera que finalment va deixar d’experimentar per la seua banda tota emoció sensual. Les temptacions per persuadir el seu marit de sotmetre’s a un tractament psicoterapèutic fracassaren quantes vegades ho intentà, perquè el malalt es negava fins i tot a visitar el metge, possiblement perquè estava ja esclavitzat de l’anomalia.

            En eixe cas, el “fetitxe”no estava constituït per un sol objecte, sinó per un conjunt d’ells reunits amb mires a crear certa atmosfera, el que no és rar entre aquest gènere de perversió, encara que no sempre les seues inclinacions presenten un ambient tan macabre.

            El “fetitxisme” tampoc és sempre capaç d’efectuar coits normals, ni quan li són facultats amb la presència de l’objecte de la seua predilecció que específicament posa en activitat la seua libido, perquè freqüentment a la seua sola aparició els sobreviu espontàniament l’ejaculació i l’orgasme, per la qual cosa la realització normal i regular de l’acte es fa impossible, apart de que en molts cassos tampoc és desitjada.

¡Suscríbete!