VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXI)

La darrera setmana ens vàrem detenir reflexionant sobre les pertorbacions de la sexualitat. Continuarem ara amb el tema. El més preocupant de les malalties pràcticament desaparegudes, de caràcter “veneri”, és que tornen a aparèixer ara com un matís morbós. Ara, quan la prostitució ha sigut abolida d’una forma oficial perdent-se així un control que abans constituïa una de les més eficaces barreres a la seua difusió. En quant a les malalties d’origen psíquic o neuròtic, la seua curació és més difícil encara i les seues repercussions sobre la felicitat conjugal tant o més greus, degut al secret en què se sol mantenir qui les pateix. ¿Per què no s’acudeix a la consulta mèdica davant un cas de frigidesa femenina o d’un lleuger trastorn de la virilitat? Altra vegada ens trobem davant el mateix fantasma; complexes, inhibicions, fals pudor, “ñoñeria” i una lamentable ignorància.

LA FRIGIDESA FEMENINA. UNA ANGOIXA PSÍQUICA

            La noció de frigidesa comprèn diversos fenòmens del comportament sexual de la dona, difícils de delimitar amb relació a les actituds normals o sanes.

            Segons les seues disposicions naturals i el seu temperament, cada dona reacciona al sexe de manera diferent, apart de què en multitud d’ocasions la seua col·laboració dependrà del caràcter, condició i temperament de l’home.

            La frigidesa en tots els seus graus és molt freqüent en la dona. Tant, que pot calcular-se en un 70 a 80% els matrimonis en els quals l’esposa mai ha experimentat cap plaer durant l’acte sexual.

            Això ha induït a pensar que potser l’organisme femení siga menys apte que el masculí per a experimentar les sensacions voluptuoses que culminen en l’orgasme. Amb aquesta opinió, la més còmoda, estan d’acord molts homes.

            Però no es així. El que passa és que la seua voluptuositat no segueix el mateix ritme. Tres homes de cada quatre, generalment, arriben a l’orgasme en el transcurs dels dos minuts que segueixen al començament de l’acte sexual. En canvi no són rares les dones que requereixen de deu a quinze minuts d’estimulació activa per arribar al mateix resultat. I és que per a l’home el coit té un significat concret: satisfer el seu desig previ. Per a la dona, en canvi, no existeix aquesta premissa. El seu desig és molt més difús. No es troba concentrat, com en l’home, en els òrgans genitals. La seua voluptuositat es troba com dormida en totes les fibres del seu organisme, i és precís saber-la despertar judiciosament, sense violències ni brusquedats, fins que en un meravellós acte d’entrega “per amor” la dona s’abandona, s’entrega totalment i sense reserves. Sols aleshores, amb un objectiu precís, més psíquic que fisiològic, tot el seu ser vibrarà com vibren sota l’arc les cordes d’un violí en un perfecte acord. Esta dona haurà deixat de ser frígida.

            La ineptitud del cònjuge és, doncs, la causa més freqüent de l’aparent frigidesa femenina. És quasi increïble el nombre d’homes que ignoren tot o quasi tot el que es refereix a les exigències de la sexualitat femenina, així com els mitjans més senzills per satisfer-la.

            De tota manera i apart d’estes consideracions, existeixen formes de reaccionar i comportar-se que són simptomàtiques d’una frigidesa veritable.

            Consignarem primer l’actitud passiva, como tolerant, de la femella, amb relació a l’orgasme, el qual -quan es presenta- és moltes vegades dèbil o tardà, circumstància que pot donar-se també en dones normalment sensibles i sexualment actives.

            Quan s’observa la carència de l’orgasme el qualifiquem d’“anorgàsmia” o siga impotència per aconseguir, per part d’un del protagonistes, l’apogeu de la comunió de sexes. Però hem de tenir en compte altres fenòmens, tals com els espasmes genitals, susceptibles d’intensificar la receptibilitat de la seua vagina fins la hipersensibilitat dolorosa o inclús el vaginisme.

            La dona frígida, tant si la seua frigidesa és real com si és aparent, es convenç amb facilitat de què pateix una predisposició anormal, definitiva i irremeiable. En les pàgines que segueixen explicarem les correlacions i els orígens psíquics generalment responsables d’aquesta situació i de les dificultats que ocasiona, ja que a vegades la comprensió de les causes i les seus relacions amb el patiment per a trobar-li immediata solució, alleujant la desesperança i lliurant-nos d’un conflicte, quan no d’un greu complex.

            La frigidesa no constitueix una vergonya ni una deficiència, sinó la manifestació d’una angoixa psíquica i disposició defectuosa, quasi sempre provocada per la influència del mitjà i de l’educació.

            La dona a la qual està negada la realització total de l’amor físic corre el risc d’adoptar davant la seua parella una actitud cada vegada més crispada, plena d’obstinació; però quan major empeny posa en buscar i provocar cerebralment l’espasme final amb l’ajuda de la pura tensió de la seua voluntat, fins i tot aplicant totes les possibles estratègies, menys capaç es trobarà de gaudir de la plenitud de l’esdeveniment.

            La manera de ser de la dona frígida sembla en aquests casos orientar-se cap una manera de ser obstinada, feroç, amb el que progressivament s’aparta de la tendresa i de la sensibilitat femenines, a més de perdre’s el que li correspon de voluptuositat.

            En aquesta angoixa, la dona se sent sola, entre altres causes perquè regularment creu que ningú pot comprendre-la. Moltes intenten reprimir, rebutjar fins el subconscient, aquest coneixement íntim del seu sentir interior, i cauen d’eixa manera en un estat de profund desgarrat sentiment.

            Si volem descobrir l’origen d’aquests trastorns emocionals haurem de distingir entre la influència de la raó i l’exercida pel subconscient i l’emotivitat.

            És poc freqüent que la insensibilitat femenina tinga les seues causes en experiències que hagen impressionat la seua intel·ligència, encara que greus decepcions com la por, el disgust i la repugnància poden ser els esments de la seua insensibilitat. Continuarem.