VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXX)

Ens havíem detingut la darrera setmana parlant de l’operació practicada a un home -segons Teilum- i la problemàtica originada que afectà al pacient, ressecant-li el testicle esquerrà. Seguim. En eixa operació, la “ginecomastia” li havia disminuït notablement. Continuem. Haurem d’informar el que ens diuen els papers al nostre abast sobre el tema. En situació de normalitat, les hormones corticosuprarenals no tenen més que una funció secundària però quan es veuen afectades de gravetat, com hiperplàsies o tumors, la seua producció d’hormones sexuals pot incrementar-se fins el punt de provocar la modificació dels caràcters sexuals de l’individu -Teilum-.

            Els símptomes depenen, en primer lloc, del sexe del malalt i de la naturalesa de l’hormona segregada en excés. Per a l’home adult, la superproducció d’hormones masculines tindrà poques conseqüències sobre les seues característiques sexuals, mentre que la hipersecreció d’estrògens en la dona sí que repercuteix en elles, especialment en forma d’hemorràgies vaginals abundants i per la presència d’altres símptomes clínics.

TUMORS FEMINITZANTS

            Ara bé, en ambdós casos la simptomatologia és abundant quan l’excés de producció correspon a l’hormona antologia del subjecte. Els tumors feminitzants de les càpsules suprarenals en l’home són excepcionalment rars, com ja hem dit i des del publicat per Bittorf, en 1919, sols se n’han comprovat una vintena més, dels quals en descriurem dos, el primer anotat per Simpson i Joll en 1938, i el segon per Roholm i Teillum, en 1942.

            El primer correspon a un home d’uns trenta anys que fins aleshores gaudia de bona salut. Era casat i tenia un fill. El primer símptoma del seu trastorn va consistir en l’augment del volum de les glàndules mamàries, acompanyat de la disminució i posteriorment de l’anulació de tot instint genètic, amb evident atròfia testicular bilateral. Sota la zona escapular d’esquerra manifestava dolors que no cedien davant cap calmant.

            Dos anys després d’aparèixer la malaltia se li va aplicar l’extirpació d’un tumor de notable grandària (656 grams) de la càpsula suprarenal esquerre amb la qual va desaparèixer la ginecomàstia, els testicles recobraren la seua grandària i activitat normal i la potència sexual desaparegué integrament.

            Un any més tard es reproduïren els mateixos símptomes i durant la intervenció quirúrgica que va seguir es descobriren metàstasi (focs de reproducció del tumor primitiu) en el fetge, a conseqüència dels quals el malalt va morir als dotze mesos.

            El anàlisis d’orina previs a la primera intervenció posaren de manifest una excessiva secreció d’estrògens; amb posterior aparició dels símptomes, la susdita secreció es va elevar desmesuradament fins més de 3.000 M.E.I.

            L’altre malalt ara un home de quaranta-quatre anys, casat, pare de quatre anys i en excel·lent estat de salut fins aleshores. La seua vida sexual havia sigut sempre normal. Tres anys abans se li sensibilitzaren els mugrons i se li desenvoluparen les mames fins arribar a la grandària de mitja taronja, sense que això afectarà la seua libido ni el seu poder eròtic.

            Durant el reconeixement es comprovaren la petita dimensió del penis i l’atròfia del testicle esquerre, acompanyat d’escassa consistència d’ambdues. L’examen radiològic va posar de manifest un tumor de la suprarenal esquerre i altres més, per metàstasis, en els pulmons. Els anàlisis d’orina revelaren una secreció lleugerament augmentada d’hormones andrògenes i una enorme hiperproducció d’estrògens (fins de 5.000 M.E.I. cada 24 hores, o siga més de cent vegades la quantitat normal en l’home adult).

            En el curs dels mesos que seguiren, el malalt es queixava de fatiga excessiva i constant, de dificultades respiratòries i dolors en el baix ventre. Amb l’evolució de l’atròfia testicular, desaparegué també la seua potència sexual. El volum dels sins no va augmentar, però sí el dels mugrons, que es desenvoluparen notablement. Quinze mesos després del seu ingrés en la clínica, el malalt moria; en l’autòpsia es comprovaren el tumor de la clàusula suprarenal, que donà un pes de 2.750 grams, el dels pulmons i alguns més, localitzats en el fetge.

            L’anàlisi histològic del tumor primitiu va concloure en un carcinoma, amb conservació parcial de l’estructura corticosuprarrenal.

VIRILITZACIÓ PER TUMORS

            Encara que també rara, la virilització de la dona per aquesta causa és més freqüent i generalment més acusada, perquè els efectes posteriors són més espectaculars, sobre tot quan es tracta d’hiperplàsies o de tumors benignes.

            El restabliment pot ser tan ràpid i complet que, fins i tot, en els casos més greus les pacients poden quedar normalment embarassades. Cahill i els seus col·laboradors refereixen un exemple característic.

            Una jove de divuit anys, sana, normal, amb regular menarquia des dels tretze anys, observava des de feia un any i mig modificacions sensacionals: interrupció de les regles, evolució positiva del sistema pilós en el cos, rostre i extremitats, desenvolupament del clítoris, virilització de l’aspecte extern i canvi del to de veu.

            Dos mesos després de l’ablació d’un tumor en la suprarenal esquerra, reapareixeran les regles, la seua veu es va aguditzar, va disminuir el vell i se li formaren els sins. Però lentament tornaren a aparèixer els símptomes i aleshores se li va diagnosticar un nou tumor al costat dret. Operada novament, els símptomes varen desaparèixer totalment.

            S’ha pogut debatre una relació entre el grau de virilització i l’excreció d’hormones sexuals masculines en l’orina. Quan es tracta de tumors malignes, les quantitats d’excreció són extremadament grans (fins un gram de 17 cetosteroides en 24 hores, essent la quantitat normal de 10 mil·ligrams aproximadament en el mateix temps).

ALTRES CAUSES

            Quan el desarreglament prové de tumoracions en les glàndules sexuals i les suprarenals, les causes de la feminització o virilització poden ser descobertes amb relativa facilitat, perquè es tracta d’una superproducció anormal d’hormones del sexe oposat, però existeixen casos de ginecomàstia no acompanyats de tumors testiculars de ninguna classe, acompanyada a vegades d’hipogenitalisme o d’una disminució del poder sexual. Continuarem.