Arbret, teatre escrit i posat en escena des de la Marina

“Estem esgotant la natura, ens estem carregant els cicles de descans” (Ana Piles)

“La risa va per pobles” (Tarannà Teatre)

Ana Piles s’estrena com autora de teatre amb Arbret, una obra pensada per a tots els públics que posarà en escena Tarannà Teatre el diumenge 23 de febrer, a les 12 hores, a l’auditori del Centre Social de Dénia. La seua és una proposta intergeneracional, pensada per a fer gaudir i riure però també per a reflexionar. El missatge és clar: “no podem explotar la natura, el que estem fent és esgotar-la”, explica. Perquè en tot en esta vida, “s’han de respectar els temps”. Quan volem que la terra produïsca, quan mengem, quan comprem, en el dia a dia. “No parem, no descansem, vivim accelerats de dilluns a divendres i, de nou, de dissabte a diumenge”, afegeix l’autora. Piles, que viu a la Marina Alta des de fa 12 anys, ha escollit una parella d’actors que ha sabut captar el seu propòsit, Jaume Costa i Paqui Noguera. No debades, l’obra ha estat escrita pensant en ells.

        Arbret és la història d’un arbre que naix lliure a la natura i que al costat de sa mare, Arbrota, descobreix les estacions, què significa créixer, donar fruits quan arriba el bon temps... Però s’obsessiona amb la idea de produir, cada vegada més, i la mare li explica que ha de descansar, que tot té un cicle, que no pot donar bresquilles a l’hivern. Seria alguna cosa així com menjar cireres per Nadal, comenta Ana Piles, “i amb actituds com eixa ens estem carregant els cicles naturals de descans”.

El protagonista de l’obra, però, no està molt convençut, sobre tot quan comencen a caure-li les fulles. Decideix aleshores canviar de vida i anar-se’n a un hivernacle a provar sort. El desenllaç de la història no anem a revelar-lo des d’estes pàgines. Però sí avancem que l’autora, a més d’haver escrit guions per a programes de televisió, s’ha ocupat del disseny de l’escenografia i dels cartells anunciadors de l’obra. Li agrada dibuixar i ella mateixa ha il·lustrat les poesies del seu primer poemari.

Paqui Noguera i Jaume Costa estan molt satisfets amb el resultat d’esta primera aventura teatral d’Ana Piles, “que s’adapta perfectament al nostre món del clown i als nostres personatges”. Perquè l’autora, que ha treballat en el món de la comèdia, ha donat un toc d’humor a l’obra, “que a més té uns diàlegs molt enginyosos”, subratllen els actors.

Ana Piles, llicenciada en comunicació audiovisual i màster en guió de cine, ha treballat durant molts anys com a guionista de televisió amb Albena Teatre per a Canal 9 i À Punt, en els guions de programes d’humor com Això és un destarifo, Socarrats i Autoindefinits, i també en el guió d’una pel·lícula que encara no ha vist la llum. Ha notat el canvi de treballar per al sector de l’audiovisual a escriure una obra per al teatre. “Els escenaris, l’adaptació del temps mentre es desenrotlla la història... tot canvia”. Ara bé, “tenia en el cap una idea clara del que volia des de feia molt de temps i no va ser difícil adaptar-la als personatges i als actors”, ressalta. De fet, va enviar una primera versió a Jaume i a Paqui esperant correccions i rectificacions, com ocorre habitualment amb els guions per a televisió, i no en va haver-hi: “ho van trobar tot perfecte”, diu amb un somriure. “Han fet un gran exercici de posada en escena i m’ha agradat com han adaptat el text al seu llenguatge”, afegeix l’autora.

L’estrena

        La parella d’actors no pot negar els nervis de l’estrena. Conten que l’any passat van fer una preestrena d’Arbret a la biblioteca de Gata de Gorgos, per on van passar un bon grapat d’escolars. “Adaptàvem les representacions als grups d’edat i va funcionar molt bé”, expliquen. Això no lleva que hi haja un cert estat de nervis, “perquè el públic sempre és diferent i cada vegada que actues és com si fora la primera”. “És el que té el teatre, que cada representació és distinta”, afegeix Paqui.

        A més, no tot el món té el mateix sentit de l’humor. “La risa va per pobles”, afirmen, i les coses que fan gràcia a les grans ciutats, per exemple, no són les mateixes que a un poble menut. “De vegades, pot ser perquè hi ha sobreestímuls, o una major activitat cultural, i no es dona importància a les mateixes coses en un lloc que en un altre”, apunten.

        Que el públic menut siga molt agraït és una creença que, en certa manera, cal desmuntar, indica Jaume, “perquè sí, és agraït però també molt exigent i sincer, no té filtres, i si alguna cosa no agrada te n’adones de seguida”.

        Els moments sorpresa són fonamentals per a mantindre o tornar a captar l’atenció de l’espectador, així com la combinació d’escenes més mogudes amb altres tranquil·les. De tot això veurem en la representació d’Arbret, una obra que s’estrena oficialment en l’any en què Tarannà Teatre celebrarà el 30 aniversari. Durant tot este temps, la companyia ha treballat amb molts autors de la comarca i ha adaptat contes i històries clàssiques a l’escenari donant-los un toc molt personal.

        “Som una companyia menuda i pràcticament tot ens ho hem de fer nosaltres, des dels decorats als cartells, sense oblidar l’aspecte comercial i de les contractacions”, qüestions estes últimes que moltes vegades es converteixen en un malson. “Nosaltres sabem actuar, o trobem que sabem -riuen- però no vendre”.

        La companyia, que va nàixer l’any 1995, acostuma a fer totes les estrenes a Dénia i disfruta rodant les obres per la comarca. Paqui i Jaume, que formen part de la plantilla des dels primers anys, tenen un record especial per a una persona que sempre ha comptat amb Tarannà Teatre, Maribel Font, que ha sigut tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Dénia durant molts anys. “Ella sempre ens ha dit que sí a tot i ha sigut també qui ha programat esta obra, abans de jubilar-se”, indiquen. “Li desitgem el millor en la vida”.

Foto: Ana Piles, al centre, amb els actors Jaume Costa i Paqui Noguera. L’autora de l’obra va vindre a la Marina Alta per a un any i ja en porta 8 com a professora de l’IES d’Orba, on té plaça definitiva. L’han captivada la tranquil·litat i la manera de viure d’una comarca que, per proximitat, li permet acostar-se quan vol a la seua ciutat, València.