Un viatge als castells de Diània

Posar en valor el patrimoni del territori de Diània és el principal objectiu de les publicacions a què ens té acostumat Just I. Sellés. Ho fa ara amb els castells, noranta-tres fortificacions situades al sud del Xúquer i al nord del riu Montnegre, o de Xixona, que ens presenta en un llibre il·lustrat, com sempre, amb magnífiques fotografies. Diània. Terra de Castells es va presentar dijous a la Biblioteca Pública de Dénia com una publicació per a difondre la riquesa patrimonial d’un territori del qual forma part la Marina Alta. Però també, com remarcava l’autor, per a fer vore la urgència d’actuar i no deixar perdre els vestigis arqueològics d’unes construccions que no sols han sigut testimoni de la nostra història sinó que també l’han escrita.

            Diània. Terra de Castells no és un llibre d’història sinó de fotografia. Al llarg de 288 planes, es reprodueixen 300 fotografies de 93 castells o fortificacions, molts d’ells de la Marina Alta. Totes les fotografies estan acompanyades de textos al·lusius. Han sigut fetes pel propi autor, moltes d’elles de nit, en un període de 15 anys i utilitzant drons i càmeres reflex.

            Just I. Sellés ha gaudit de valent recorrent sendes, pujant a les muntanyes i, en alguns casos, fent nit per a aconseguir la foto desitjada. No era eixe l’únic objectiu. Intentava, a més, posar-se en el lloc d’aquells que vigilaren, defensaren un territori o habitaren i es refugiaren en els castells. La majoria d’ells estan situats en la part més alta de les muntanyes i fan servir barrancs i penya-segats com a elements defensius.

Una vegada més, i amb gran protagonisme, les muntanyes estan presents, en la història del territori diànic, indicava l’autor. La influència del relleu en l’arquitectura del castell és evident. Com també ho són la superposició de cultures i les reformes que, la majoria de vegades, emmascaren la fortificació original.

Entre castells i fortificacions, incloent-hi torres, esglésies fortificades, poblats ibers i demés, Sellés calcula que se’n podrien comptabilitzar més de 250. Al seu estat de conservació els ha passat factura el temps meteorològic però, sobre tot, la mà de l’home. Alguns van ser enderrocats a consciència perquè no caigueren en mans de l’enemic i les estructures d’altres han patit les conseqüències de l’activitat humana -conreus, ramats, construccions- i altres simplement, l’oblit.

Al territori de Diània no esperem castells de contes de fades, precisa l’autor del llibre, pensem en recintes fortificats. El que més trobarem són fortificacions andalusines. La més antiga, però, és del període iber, a l’Alt de Benimaquia. De temps de les guerres serteorianes és el castelum de la Penya de l’Àguila, també al Montgó. Entre les andalusines, un bon exemple és el castell d’Al-Azraq o d’Alcalà, que va estar en ús fins el segle XV i que ara és objecte d’una important restauració. En època feudal, els castells tingueren funció defensiva i residencial, destaca Just I. Sellés, i en el segle XIX proliferaren les torres de guaita costaneres, com el Fortí de Moraira, que és un dels castells més moderns del territori objecte del treball.

A l’hora d’estructurar el llibre, l’autor ha fet set divisions subcomarcals que donen peu a cada capítol. Dos epílegs, A la recerca del castell d’Alarc i La historia fosilizada en el paisaje, de Rafael Cebrián, a més del pròleg i les ressenyes bibliogràfiques, completen Diània, Terra de Castells. Un llibre per a viatjar per la història i el territori més pròxim. Sellés el presenta acompanyat amb la projecció d’un audiovisual, Terra Forta, que ell mateix ha realitzat. Amb un acurat guio per a la veu en off i una música molt suggeridora, ens mostra el llibre i els castells en moviment.