#8M som totes

DÍDAC VENGUT

El 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, ens concerneix a tots, homes i dones, per igual. Durant tota aquesta setmana –i fins i tot el mes sencer en alguns llocs- s'han celebrat tot tipus d'activitats per a donar visibilitat a una realitat que tenim encara que moltes vegades ens limitem a amagar-la. Pot ser que el primer pas siga aquest, alçar la veu i unir forces perquè el 8M no siga una data més marcada en el calendari. Cal passar a l'acció i fer polítiques efectives per a fer de la igualtat la nostra bandera. Igualtat en tots els camps, polític, social, econòmic, laboral i altres. I, sobretot, frenar una xacra social, la violència de gènere, que acaba, any rere any, amb més d'un centenar de dones mortes a les mans de les seves parelles, companys sentimentals, etc.

            Vivim en un lloc privilegiat, en una societat capitalista amb tota mena de comoditats que ha vist alterat el seu dia a dia per bombes llunyanes però, al mateix temps, molt pròximes perquè tindran –o ja tenen- una repercussió mundial. La realitat diària de les dones en el sud és encara més cruel. Dos d'elles, bolivianes d'origen, Janet Sánchez, directora del Centre Juana Azurduy, i Fidelia Risueño, regidora del municipi del Villar, en el departament de Chuquisaca, han creuat la mar per a donar a conèixer el seu dia a dia, molt més diferent que el nostre. De la mà del Fons Valencià per la Solidaritat, les representants bolivianes han estat en la Comunitat Valenciana per a alçar la veu i, sobretot, per a aprendre i tornar a casa carregades d'idees per a combatre tot tipus de violència derivada d'una societat patriarcal.

            El viatge ha estat llarg però profitós, ja que han passat per localitats valencianes com Ontinyent, Polinyà del Xúquer, l'Alcúdia, Gandia, Alcàsser, Xàtiva, Benifaió, etc. I una de les seves parades els ha portat a la Marina Alta, a Teulada Moraira, en un recorregut formatiu per a importar idees i propostes amb vista a fomentar l'empoderament de les dones.

“SALVAR BRETXES MOLT GRANS”

La directora del Centre Juana Azurduy comenta que “tenim bretxes molt grans en tots els nivells, treball, educació, etc., però hi ha dones que no tenen accés ni a l'energia elèctrica ni a la salut”. Tot això sense oblidar els casos de violència de gènere i els obstacles perquè es desenvolupen a nivell personal, econòmic i, fins i tot, polític, ja que no es permet el lideratge de la dona en cap camp. “Tenim un sistema que oprimeix  la dona en tots els sentits”, apunta Sánchez, “i la desobediència de la dona té un preu”. Així de dur i clar, sense pèls en la llengua ni eufemismes. L'any passat, subratlla, van morir 108 dones a les mans de les seves feminicides.

Un dels seus objectius és potenciar les escoles de formació de líders i aplicar polítiques d'igualtat, encara que siga pas a pas. Qualsevol avanç, per petit que siga, serà benvingut. Risueño, per part seva, comenta que “volem donar visibilitat a la dona a través de tallers, escoles i polítiques educatives que fomenten la igualtat”. Per això estan disposades a aprendre, a rebre idees amb els braços oberts. Són propostes que, aquí, són quotidianes però allí semblen, ara com ara, inassolibles.

Les dues dones bolivianes ho tenen més que clar i tot perquè la solució està en mans dels que governen. “Es tracta de voluntat política per a enfrontar la violència masclista”, subratllen. Demanen defensar els drets vulnerats de les dones, sobretot el dret de viure lliures de violència.

SORPRESES DE TOT EL QUE ES POT FER

La realitat de Bolívia, la seva realitat, ha de ser tan diferent a la nostra que les dues dones se sorprenen de tot el que som capaços de fer aquí, a milers de quilòmetres de distància. “Estan molt més avançats”, explica la regidora, “i hem vist moltes coses noves i interessants. Treballen en equip, tots empenyen un sol carro i crec que així és l'única manera d'aconseguir assoliments importants”.

En el seu quadern de notes han apuntat idees i propostes que els agradaria foren aviat una realitat al seu país, com les cases d'acolliment de dones maltractades. “Nosaltres no tenim això, l'Estat no inverteix en això, i l'esforç és d'organitzacions de la societat civil”, conta Sánchez. “Quan parlem de voluntat política”, insisteix, “és posar plata, pressupost, perquè les coses funcionen.

De la política municipal es queden amb les iniciatives per a fomentar la igualtat com, per exemple, la referides a acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones. Citen també les polítiques de coeducació en els centres educatius “perquè desestructurar el sistema patriarcal ha de venir també des de l'escola i la família”, apunta la directora del Centre Juana Azurduy. I no deixen de lloar que hi haja una carrera professional per a la igualtat, que dona tècnics especialistes en aquest camp. “Nosaltres no tenim i això és fonamental. Ens ha agradat molt aquesta idea”, conclou.

I, per a acabar, es llepen de gust en veure totes les campanyes de sensibilització per a donar visibilitat a les dones. “El patriarcat”, subratlla Sánchez, “ha silenciat la lluita de les dones, la seva contribució en la vida política, social i cultural i això volem canviar-ho”. Tant de bo pogueren tenir, segons ens compta, una llei de gènere que empara i fa un seguiment a les dones víctimes de violència “i que no estan soles, que noten que tenen un suport en els seus problemes. Això és admirable”, reclama Risueñor.

El municipi del Villar compta amb 4.400 habitants “i només tenim un advocat i un psicòleg per a atendre els nens, a les dones i als adults. I, a vegades, com les comunitats estan llunyanes, no els arriba el temps”, apunta la regidora.

Som uns privilegiats, o no?