L'abandó i l'oblit social de la terra

DÍDAC VENGUT

La mateixa terra que ens va donar menjar durant segles, i que va aportar el capital inicial per a la incipient indústria, està ara mateix oblidada socialment. Es parla molt de la despoblació dels entorns rurals i amb ella va aparellada la desatenció i l'abandó de terres que eren el nostre sosteniment fins fa unes dècades. I potser no parem esment -o almenys no com deuríem- a les conseqüències derivades d'aquest problema generalitzat en tota Europa en forma d'erosió, degradació del paisatge i risc d'incendis, entre molts altres temes. Mals que són del present i darrere tenen la mà de l'home a l'origen, tal com succeeix amb el canvi climàtic.

            Les expectatives de futur són més aviat negres si no es prenen cartes en l'assumpte de manera imminent. Joan Carles Caldentey Matheu és tècnic agrícola, activista i dinamitzador rural i posa bé a les clares el punt sobre les is. Hi ha un informe del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació que adverteix que el 62% dels agricultors estaran jubilats en un període no superior a 10 anys. Caldentey no les té totes amb si sinó que va molt més allà. “Per les conservacions que tinc amb els propis agricultors, no crec que arribem als 10 anys. Només seran necessaris quatre o cinc”. Així de clar i contundent. I hi ha una dada objectiva que avala la seva teoria perquè el 70% de les terres de cultiu estan abandonades. Una possible raó, encara que no és l'única, està en el fet que les autoritats competents no apliquen rigorosament la Llei de Sanitat Vegetal, que contempla multes de fins a 500 euros per tenir els camps sense treballar. Hi ha altres lleis que, fins i tot, parlen d'expropiacions temporals. I no fa falta anar molt lluny per a comprovar que la Marina Alta segueix la tendència general. Caldentey, en qualitat de director tècnic de l'empresa Buscatierras, Agència de Dinamització Rural, coneix de primera mà la situació actual, ja que ha treballat en localitats com Teulada, Poble Nou de Benitatxell, Gata de Gorgos, Benigembla, la Vall d'Ebo, Xaló, Beniarbeig, etc.

            Les propietats agrícoles sempre s'han cedit, llogat o s'han treballat mitjançant parceria o “mitgers”. Un treball que coordinava el corredor de finques o de terres, una figura que avui dia ja no existeix. L'alternativa són els Bancs de Terra, que consisteix en un registre de camps que els seus propietaris estan disposats a cedir o llogar a professionals en actiu -que busquen ampliar la quantitat de terres que ja treballen- o a persones que volen iniciar una nova activitat agrària. I també als menys experimentats que “han debutat” -per dir-ho d'algun mode- amb els horts urbans i ara es veuen capacitats per a conrear una parcel·la una mica més gran per a autoconsum.

            El Banc de Terres és una eina que funciona, amb els números a la mà. A Benigembla s'han recuperat 45.000 metres quadrats d'olivar i a Teulada prop de 80 hectàrees de vinyes, per citar un parell d'exemples. Però hi ha encara molt per fer perquè a la Vall d'Ebo hi ha més de 95.000 metres quadrats de terra fèrtil i Xaló disposa de 617 hectàrees distribuïdes en 382 parcel·les agràries abandonades, segons les dades de 2021.

VOLUNTAT POLÍTICA PER A BUSCAR RECURSOS

Però el Banc de Terres no és la panacea, el remei a tots aquests mals i cal complementar-lo amb altres iniciatives. És cert que no hi ha un relleu generacional per a treballar les terres “perquè no s'anima els joves, tot el contrari. Se'ls diu que estudien i se'ls orienta a especialitats com la intel·ligència artificial o la informàtica, dues disciplines que no produeixen aliments, com l'agricultura”, comenta Caldentey. Hi ha, en certa manera, un menyspreu o un menyscapte per les labors agràries. “No és cert que el camp no dona per a viure”, afegeix el tècnic, “sinó que cal orientar-se bé. Si vens els teus productes a les grans superfícies, no et donaran el que mereixes. Cal buscar mercats de proximitat, crear cooperatives i buscar sinergies positives. Si s'acaben els agricultors, tot vindrà de fora i els preus seran més cars”.

Els polítics i autoritats governamentals tenen molt a dir i fer en aquesta matèria. Primer, cal reduir la burocràcia, la paperassa, a l'hora d'emprendre qualsevol iniciativa o reclamar algun tipus d'ajuda o subvenció. I, segon, invertir més en el sector en aspectes com, per exemple, l'aigua per a reg. Caldentey proposa gastar diners en la reutilització de l'aigua de les depuradores i que no es malgaste abocant-la a la mar. Es podrien crear dipòsits d'aigua tractada i bombes impulsades amb plaques solars per a canalitzar-la i que els agricultors disposen d'aigua suficient per a tenir un sistema de reg per degoteig i, d'aquesta manera, assegurar les collites. “Crec que hi ha una clara falta de voluntat política en aquest sentit. I més ara quan hi ha fons econòmics de la Unió Europa per a invertir en projectes de comunitats de regants i per a construir infraestructures hidràuliques”, assegura el tècnic agrícola.

No fa molt temps, una pandèmia va paralitzar el món sencer i ens va fer mirar cap allò important. Ens va fer valorar i comprendre la importància de l'agricultura, la ramaderia i els oficis rurals. “Està molt bé viure del turisme, tenir fàbriques i polígons industrials. Però el que és cert és que tots els dies necessitarem a agricultors i ramaders, almenys, tres vegades al dia per a poder menjar”, subratlla Caldentey. Ara, segons la seva opinió, toca posar de la nostra part. No és la fi dels temps. Això té solució, però porta treball. “Ara”, conclou, “necessitem anar al revés. Cal crear consciència, començant pels més joves, que és necessari treballar i cuidar el camp. Ben formats i instruïts”.