"Així que passen 30 anys" a la nit de Dénia

ÀNGEL SERRANO

Onze de la nit. Després d'un llarg dia de treball i amb algun motiu, encara que de poc pes, per celebrar, decideixo sortir a compartir què tal m'ha anat el dia amb amics i, per què no, a desinhibir-me. És dimarts, hui no tocaria, però estem decidits a fer d'aquesta nit una nit especial. "Per què no agafem el DeLorean i fem un viatge al passat ?, em pregunta un d'ells. "Ara no hi ha res obert i només ens queda anar al de sempre, a allò que mai no ens falla ... fem-ho". Dic que sí i, sense més dilació, em pose mans a l'obra a programar el viatge, indicant 1988 com a data de destinació.

Després d'aconseguir els 140 km / h i passar a una altra dimensió, el cotxe aterra al carrer Patricio Ferrándiz. Unes llums il·luminen un rètol, en el qual posa "Tema", i el que semblen ser les portes d'un saló de l'antic oest americà. A l'obrir-les, un noi de 24 anys ens rep. "Hola, benvinguts, sóc Paco, Paco Gomar", ens diu amb molta simpatia, abans d'explicar-nos que tan sols porta un any obert. Una dada que, sumat al primer glop d'una freda pinta de cervesa i les notes d'un riff de Píndola X, em genera molta curiositat sobre el local que, tot i estar abarrotat, desprèn una tranquil • litat sorprenent per poder conversar.