Cims per la igualtat

DÍDAC VENGUT

Heroïcitat i aventura són valors que s’identifiquen amb els esports de muntanya i, tradicionalment, es vinculen al gènere masculí. Ara bé, les dones han format part d’expedicions des de l’inici de l’alpinisme però sempre han estat infravalorades i, molt a sovint, mencionades com a filles, germanes o mullers d’alpinistes famosos. Estos estereotips i, a més, factors històrics i convencions sociopolítiques han contribuït que el món de l’alpinisme i els esports de muntanya, en general, hagen estat considerats “d’homes”. Tot i que les coses han millorat molt en el segle XXI, un informe de l’any 2005 assenyala que la presència de dones és inversament proporcional a l’altitud i l’envergadura de l’expedició. Es tracta, doncs, de posar en valor els reptes esportius i professionals, més grans o quotidians, de xiquetes, joves i dones a fi que servisquen d’inspiració a moltes d’altres.

            Eixa és la funció de la Vocalia de la Dona i Esport de la Federació d’Esports de Muntanya i d’Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV), que pretén contribuir a la millora i la transformació social a través dels valors de l’esport. Es pretén, si més no, aconseguir una societat més igualitària en la qual la dona i l’esport siguen part essencial i, a més, impulsar un canvi en l’estil de via i fomentar l’esport en les dones mitjançant la seua promoció i visibilització. És cert que hi ha un menor nombre de dones en comparació als homes però tenen el mateix coratge i espenta, encara que poques han aconseguit donar a conéixer gestes i reptes.

            Victòria Costa, vocal de la FEMECV, indica que “volem que hi haja una igualtat efectiva sempre amb l’home, mai sense ell”. “Volem fer”, continua, “des de la formació una excel·lència i reivindicar i donar visibilitat a la dona perquè estem molt subrepresentades. Tot allò que no està escrit, no ha existit”.

DONA I MUNTANYA

            Benissa ha estat la seu el passat cap de setmana de les jornades Dona i Muntanya on ha quedat palés tot allò que les dones aporten als esports de muntanya en les diferents modalitats, com ara alpinisme, barranquisme, marxa nòrdica, esquí, senderisme, etc. La jornada de dissabte va començar amb un taller de primers auxilis a càrrec de Marina Yemeeva, escaladora, infermera i vocal de Dona i Muntanya. De vesprada es va presentar el documental titulat Aconcagua en femení de la mà de dos integrants de l’expedició, Astrid Garcia i Amelia Bella, del Club Montañeras Adeban.

            Tot seguit va tindre lloc una taula rodona sobre seguretat amb la participació de quatre dones ben experimentades: Rosa Real, alpinista; Verónica Perona, tècnica en barrancs i aperturista; Esmeralda Ruiz, subtinent d’Infanteria de l’exèrcit de terra del grup d’operacions especials Tercio del Ampurdán; i l’esmentada Marina Yemeeva.

            En una entretinguda xerrada es va parlar sobre el fet que a la muntanya mai està garantida la seguretat al 100% perquè hi ha elements incontrolables i imprevistos, com ara la capacitat d’aclimatació, allaus, despreniments, canvis en la meteorologia, etc. A més, cal tenir també en compte el factor humà pel que fa a la correcta o no preparació física i tècnica i la capacitat de disciplina i de treball en equip. Per a combatre este tipus de riscos, cal una bona planificació abans d’anar a la muntanya i valorar tant els pros com els contres a fi d’estar preparat per a qualsevol tipus de circumstància. A hores d’ara s’ha millorat molt en aspectes essencials com la formació, el tipus de material, les normatives, etc. I no sobra, ni de bon tros, un certa preparació sanitària encara que siga en primers auxilis. L’enèmic més potent és, sens dubte, un excés de confiança perquè la muntanya no perdona.

            Per això, Esmeralda Ruiz va recomanar “fer un protocol clar d’actuació previ, des de fer un llista amb tot el material necessari fins a estudiar l’entorn, les previsions meteorològiques, etc.”. Al seu entendre, convé també que les expedicions estiguen integrades per gent homogènia pel que fa a la preparació tècnica i física, és a dir, per nivells, i, a més, tindre un pla B, C o D per si les coses no ixen com estava previst.

            La seguretat individual i del grup està per damunt de qualsevol altra cosa, inclús de l’ansietat de millora i de fer cim. “Les persones són el més important i cal tenir sang freda per adonar-se de qualsevol tipus de mancança, falta de forces o el que siga que pose en perill tot el grup o una part d’ell”, van coincidir les quatre dones de la taula. Una retirada a temps -i més en la muntanya, a milers de metres d’altura- és una victòria, com se sol dir.

            Es va insistir en la necessitat d’una formació continua i d’un reciclatge permanent encara que tingues molta experiència i hages conquerit molts cims. Rosa Real és una de les integrants de la primera expedició valenciana femenina a l’Himàlaia, l’any 1992, i la primera a coronar un huit mil, en 1996, el Cho Oyu de 8.210 metres. Real va contar una experiència a la mítica muntanya de l’Everest quan va haver de renunciar a seguir cap amunt a escassos 200 metres del cim. “Va començar a nevar molt i em vaig adonar que em costava fer certes coses. Vaig pensar de gastar les forces que em quedaven per a baixar d’una forma segura i evitant riscos innecessaris”, segons va dir. “No fer cim”, afegeix, “no suposa un fracàs, per a res. Per a mi és més important tot el treball que es fa amb l’equip, les experiències viscudes, etc. El meu company haguera pogut fer cim però va decidir acompanyar-me en la baixada i això no es paga en diners”.

            La jornada Dona i Muntanya va tindre una vessant lúdica i amb molta “marxa”, ja que diumenge es va fer una ruta ecològica de senderisme en la zona litoral entre Calp i Benissa, amb un recorregut aproximat de deu quilòmetres guiat per membres del Club de Muntanya Margalló.