De quan Pedreguer era Nova York

Un taller recupera la tradició de les barxes alhora que rememora el temps de postguerra en què el treball de la palma era referent econòmic i social a la comarca

Lluís Fornés lidera un projecte per rescatar i dignificar el món de la llata i la labor de les (persones) barxeres

Era per allà els cinquanta i seixanta quan a Pedreguer la productiva indústria de la palma va abastar una època d’esplendor. La tasca d’elaboració de les barxes i cabassos, que en els anys de postguerra va ajudar a tirar endavant les economies familiars, s’estenia per totes les cases, per tots els carrers del poble. Hui els testimonis encara vius d’aquella època recorden haver-se criat en un entorn familiar -que fins i tot incloïa el veïnat-, en aquelles agradables trobades de gent -principalment dones- sentades al carrer per compartir i fer més amena la tasca de fer llata i trenar barxes, de la que participaven totes les generacions, des de l’àvia fins les més menudes de casa. Era un altre món i altres temps, en els que regnava un altre estil de vida més humà i pròxim pel que fa a les relacions socials. Al voltant d’aquella activitat es va engegar un negoci molt pròsper que va tenir el seu epicentre a Pedreguer i Gata, però que es va estendre per tota la comarca ben prompte.