El Museu Fester de Dénia s'inaugurarà dissabte amb l’Exposició del Ninot

La JLF i la FEMMIC apaludeixen que la iniciativa haja anta endavant

L'antic aulari d’El Rodat estrena nova funció i nova imatge amb la inauguració, dissabte 22 de febrer, de l’Exposició del Ninot de les falles de Dénia. Després de les obres de remodelació, en les quals s'han invertit al voltant de 700.000 euros, l'edifici cobra nova vida com a Museu Fester. Representants de la Junta Local Fallera i de la Federació de Moros i Cristians de Dénia han visitat les instal·lacions, a les quals han donat el seu aprovat. Els han acompanyat en la visita l'alcalde, Vicent Grimalt, i diversos membres de la corporació municipal, els qui han donat a conèixer com es distribuiran els espais d'un edifici discutit per molts -per l'ús que se li donarà- però aplaudit per les dues majors entitats festeres de la ciutat.

L'edifici manté les dues plantes, incorpora un ascensor i cobreix part de la façana amb una xapa ondulada microperforada a fi de donar-li major realç. Les obres han inclòs la retirada de la coberta antiga, que era de uralita, i l'habilitació d'espais interiors en el primer pis per a despatxos i magatzem. Per al seu finançament s'ha comptat amb una subvenció d’uns 125.000 euros del Pla +Prop de la Diputació d'Alacant.

L’Exposició del Ninot s'ha instal·lat en la planta baixa, en una gran sala de 180 m² diàfana, a excepció dels deu pilars de subjecció que queden al descobert. Serà aquest espai el que es destinarà al Museu Fester, obert al públic i on es contarà la història de les festes de les falles i els moros i cristians a Dénia. La museització correrà per compte del mateix equip que ha dissenyat el MAD (Museu Arqueològic de Dénia) i el Centre d'Interpretació de la Ciutat situat al castell, l'estudi Rocamora Diseño & Arquitectura.

En la planta superior s'habilitaran dos despatxos, un per a la JLF i un altre per a la FEMMICC. Totes dues entitats disposaran d'un altre sala gran, en aquest cas de 130 m², per a la celebració d'assemblees, exposicions temporals i altres usos que requereixin d'un espai diàfan d'aquestes dimensions, com a presentacions de llibres o cartells anunciadors de les festes. Serà en aquesta sala on es realitze, en anys successius, l’Exposició del Ninot. Per a reunions de grups més reduïts es podrà fer també ús de l'hall de la primera planta, on s'ha habilitat un petit magatzem.

L'Ajuntament, segons ha manifestat l'alcalde, estudia encara la distribució que se li donarà al pati. En la part davantera podrien deixar-se alguns jocs que formaven part del pati de l'antic aulari d'Infantil del CEIP Pou de la Muntanya. Respecte al pati posterior, que connecta amb el parc infantil de l'Avinguda d'Alacant -que ara està tancat-, es considera la possibilitat d'unir tots dos espais i convertir-los en una pista urbana per a la pràctica d'algun esport, com per exemple el bàsquet.

Això sí, tant els representants municipals com els de les entitats festeres han deixat clar que el pati no s'utilitzarà per a celebracions, festes o grans sopars.

Una antiga reivindicació

Des de la FEMMICC i la JLF s'ha recordat que el Museu Fester és una antiga reivindicació, però no l'única, pel que fa als espais festers. Continuen demandant un lloc on poder reunir l'ampli cens de fallers o festers que té la ciutat, que no té una infraestructura d'aquestes característiques.

Quant al contingut del Museu Fester, desconeixen quina és la idea de l'estudi d'arquitectura contractat. No obstant això, Jaume Bertomeu, president de la JLF, recorda que el Centre d’Estudis Fallers ha realitzat molt de treball de recerca i recopilació de material sobre els 77 anys d'història de les falles de Dénia que es posa a la seva disposició.

Encara que la seva història no és tan àmplia com la de les falles, també la FMMICC té molt a contar i visualitzar dels 45 anys de festa de Moros i Cristians. La seus presidenta, Amparo Mata, ha destacat l'entesa cordial que hi ha entre totes dues entitats i la seva voluntat d'omplir d'història els espais compartits. Mata ha qualificat el Museu Fester com “un pas endavant” i “un regal” que, com ha precisat Bertomeu, “emprarem bé”.