El reflux gastroesofàgic i les al·lèrgies alimentàries en lactants: les condicions més freqüents de la consulta pediàtrica

El reflux gastroesofàgic (RGE) i les al·lèrgies alimentàries són dos de les condicions més freqüents en la pràctica pediàtrica, especialment durant els primers mesos de vida dels pacients. Encara que els dos poden presentar símptomes similars, com a regurgitació, irritabilitat i rebuig a l'aliment les seues causes, el seu maneig i el seu pronòstic són diferents, la qual cosa planteja un desafiament per als pediatres a l'hora d'oferir un diagnòstic.

La Dra. Antonia Ivars, pediatra especialista de l'Hospital *HLA Sant Carles destaca que, “el reflux gastroesofàgic es definix com el pas del contingut gàstric cap a l'esòfag, la qual cosa ocorre de manera fisiològica en la majoria dels lactants a causa de la immaduresa del sistema digestiu. S'estima que fins al 50% dels lactants menors de tres mesos presenten algun grau de regurgitació. En la majoria dels casos, desapareixen espontàniament als dotze mesos d'edat. Els símptomes més comuns són regurgitacions freqüents, especialment després d'alimentar-se, la irritabilitat o el plor inconsolable, així com l'arqueig de l'esquena durant les preses, en casos més severs”.

“Les al·lèrgies alimentàries, particularment l'al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca, es diagnostiquen cada vegada amb més freqüència en lactants. S'estima que esta al·lèrgia afecta al 2-3% dels xiquets menors d'un any. Els seus símptomes més comuns poden ser la regurgitació persistent i plor prolongat, la presència de sang o mucositat en la femta o les erupcions cutànies com l'èczema. Per això, per al pediatre, pot ser complicat distingir entre el reflux gastroesofàgic i les al·lèrgies alimentàries”, afig la Dra. Ivars.

La figura del pediatra és clau en l'avaluació, el diagnòstic, el maneig i el seguiment dels lactants amb reflux gastroesofàgic i al·lèrgies alimentàries. La seua intervenció oportuna no sols ajuda a alleujar els símptomes del bebé, sinó que també proporciona tranquil·litat a les famílies. 

Per al diagnòstic, el pediatra ha de dirigir una avaluació acurada enfocada a distingir entre les dos patologies. Això inclou una història clínica detallada per a indagar sobre l'existència d'antecedents familiars d'al·lèrgies, *atopías, asma o intoleràncies alimentàries, l'observació de patrons, és a dir, avaluar la relació entre els símptomes del bebé i els seus factors desencadenants com les preses o l'exposició a uns certs aliments i evitar els *sobrediagnósticos obviant els diagnòstics prematurs d'al·lèrgies alimentàries sense una evidència clara.

El pediatra també ha de saber adaptar les seues recomanacions a les característiques i necessitats del lactant. És convenient que oferisca estratègies no farmacològiques, com els canvis posturals, per a evitar la medicalització innecessària. També pot dissenyar un pla integral que pot incloure fórmules especialitzades (antireflux, extensament hidrolitzades o d'aminoàcids) i detectar la necessitat de quan ha de derivar al bebé a un gastroenteròleg pediàtric a un al·lergòleg en casos complexos.

La professional assenyala que, “promoure la lactància materna és fonamental sempre que siga possible ja que és beneficiosa per a la maduració del sistema digestiu i la microbiota intestinal. En casos d'al·lèrgies o intoleràncies, permet implementar dietes d'exclusió en la mare, evitant fórmules artificials quan no són necessàries”.

Les famílies, especialment els pares primerencs, tenen la necessitat que el pediatre puga oferir-los unes pautes i també suport emocional, ja que poden sentir-se aclaparades davant els plors o les regurgitacions, donada la seua preocupació pel benestar del seu bebé.