Hàbits saludables per a després d'estiu? No, millor per sempre

Per Nico Haros (*)

“Hi ha tot un mercat ací fora exercint esforços agosarats per acaparar part de la nostra cota de salut”

“Cuidar-te implica que passes la teua vida lluitant conscientment contra l'entorn i contra tu mateix, i què tenen de dolent les lluites? Que desgasten”

Temptacions que es tornen hàbits: La cerca de plaer és, sense cap gènere de dubte, la major perdició de la raça humana. Oscar Wilde va dir; “puc resistir-ho tot excepte la temptació”. I què és una temptació? Segons la RAE és el “impuls de fer o prendre una cosa atraient però que pot resultar inconvenient”. 

Existeixen molts tipus de temptacions, ens centrarem en dues: la temptació de beure més del compte i sense tindre set i la de menjar per damunt de les nostres necessitats i sense tindre gana. Sucumbir puntualment a la temptació pot ser fins a divertit i anecdòtic. I ja no sols parle de menjar i beure. El vertader problema ve quan el que comença sent ocasional s'acaba convertint en un hàbit fortament instaurat.

A hores d'ara de la pel·lícula coneixem molt bé els problemes derivats de la rendició absoluta a aquests dos plaers. No obstant això, és curiós observar com tard o d'hora tots els éssers humans arribem a la reflexió que cal prendre el control. Alguns ho intenten i fracassen, uns altres es queden a mig camí, hi ha els qui ho pensen però d'ací no passen i, afortunadament, també hi ha qui pren la decisió fèrria, cerca l'ajuda adequada, s'adhereix a la disciplina necessària i finalment ho aconsegueix. 

Qui es beneficia de la nostra deixadesa?: Prendre el control no és tasca fàcil en un entorn dissenyat perquè tota una indústria es lucre de nostra achacosidad. Dit d'una altra manera, si no existiren les altes taxes de sobrepés i obesitat ni l'alta incidència de problemes cardíacs, si les xifres de diabetis tipus II anaren mínimes, si no hi haguera a penes casos de càncer induïts pel consum d'alcohol, si res d'això fora com és, no podria subsistir la monstruosa i omnipresent indústria de productes malsans.

Si tots férem gala d'aqueixa elegant moderació de la qual parlen les autoritats sanitàries, com sobreviuria aquest lucratiu negoci? En definitiva i parlant clar; hi ha tot un mercat ací fora exercint esforços agosarats per acaparar part de la nostra cota de salut.

Meditar sobre aquesta qüestió ens pot ajudar a redreçar el nostre camí prenent millors eleccions. Com ja et vaig dir abans, tard o d'hora hem de decidir intervindre'ns.

Per què ens costa tant actuar a temps? Els majors enemics de qualsevol projecte que vulguem emprendre es diuen: procrastinació, baixa autoestima, impaciència, peresa, por i excuses. 

Les excuses són aqueixes veritats a mig fer que ens comptem i ens creiem per a justificar la nostra contínua procrastinació; “no puc ara perquè no tinc temps”, “aquests mesos tinc noces i compleixes; impossible cuidar-se”, “després d'estiu començaré”, “ja em cuidaré quan el xiquet vaja al col·le”, “ja eixiré a caminar quan faça menys calor”, “ja eixiré a caminar quan faça menys fred”, “ja aniré al nutricionista a partir de gener; Nadal no és bona data”.

I els anys van passant i la bola de neu cada vegada es fa més gran. Creiem que arribarà el moment perfecte però en realitat mai arriba. Amb els anys ens acostumem a la molèstia que provoca aqueixa xicoteta astillita en el nostre subconscient i fins i tot ens encapritxem amb aquesta. Les xacres es van succeint i la medicació comença a formar part del nostre dia a dia. Ens costa respirar, augmentem de pes, la tensió sempre disparada, la dislipèmia és una constant i així vivim passant amb la justa i amb tota mena de pegats mèdics.

Què podem fer davant tal panorama? Com trencar amb aquest cicle? Se suposava que en aquest article parlaria sobre reprendre els bons hàbits després de l'estiu, i proporcionaria tota una llista de consells per a ajudar-te a aconseguir millorar però, saps què? D'això ja he escrit i ja he dedicat molts programes de ràdio. Hui vull explicar-te un secret molt millor Estàs llest? Allà va… Jo no em cuide. No em cuide res. És més, tots els meus pacients en acabar el tractament, aprenen a no cuidar-se. Què estàs dient Nico? T'has tornat boig?... Deixa'm que t'explique:

La idea que hem de cuidar-nos és la més clàssica sempre que parlem d'hàbits saludables i sembla una bona idea àmpliament acceptada per tot el món, però per què no ho és? Perquè cuidar-te implica que passes la teua vida lluitant conscientment contra l'entorn i contra tu mateix, i què tenen de dolent les lluites? que desgasten. Que impliquen una contínua pèrdua d'energia i que en qualsevol moment podrem baixar la guàrdia i perdre una batalla i una altra i una altra i una altra… 

Millor és prendre l'elecció una sola vegada i deixar de lluitar. Triar una disciplina de vida ens estalviarà molts malestars. Quan dic que no em cuide, la qual cosa vull dir-te és que camí feliç per la vida amb els valors i hàbits que fa anys vaig decidir tindre. No soc jo qui es cuida, són les meues fèrries conviccions les que sempre em porten pel camí adequat. Viatge amb el pilot automàtic del meu estil de vida i la veritat és que m'encanta. Quan estàs en aquesta manera creuer, ja dona absolutament igual si estàs en les noces de la teua cosina Catalina, en la comunió del teu nebot Borjita, en un restaurant amb racions i postres abundants o a la botiga d'una gasolinera. Passes a ser aqueix ciutadà conscient i tranquil que gaudeix de la companyia dels altres i que l'ansietat pel menjar i la beguda no tenen res a veure amb ell.

Em fa gràcia quan em diuen “bo, però de tant en tant cal gaudir”. La veritat és que no podria gaudir més, ni imaginar un camí millor que el del respecte per mi mateix i per la salut que m'ha tocat tindre. La il·lusió de cada sessió d'exercici o passeig per la platja o muntanya i el benestar que se sent després, l'exquisit sabor del menjar fet a casa i de les delicioses fruites, el gaudir de respirar aire pur i de beure aigua fresca… No puc imaginar una vida millor. 

Buscar ajuda i triar un bon procés. Per a anar acabant, el meu últim consell és que busques ajuda professional i t'oblides de les dreceres que prometen increïbles avanços sense tot just esforços. Triar un procés de canvi adequat és crucial per a aconseguir-lo. Tot el que val la pena requereix que ens apliquem i posem de la nostra part. Sobretot en la fase inicial, quan estiguem instaurant aqueixos nous hàbits. Una vegada reeixit, s'acaben les lluites internes i l'enorme desgast mental que aquestes provoquen. En alliberar-nos d'això tenim molta més energia per a dedicar a altres assumptes.

(*) Dietista-Nutricionista.Tècnic esportiu ADAFE. Núm. de Col·legiat: CV00471