Javier Palau, gerent del Departament de Salut de Dénia: “Ens agradaria que es produïra la pròrroga de la concessió perquè és un model que fa costat a la sanitat pública” 

J.V. BOLTA

Seré i amb les idees clares sobre com ha de funcionar l'Hospital de Dénia i la resta del departament de salut, Javier Palau parla del primer any de gestió del Grup Ribera. El gerent del Departament veu amb relativa preocupació que els avatars polítics puguen influir en el futur de la concessió. Destaca que s'han introduït canvis substancials en diferents àrees i també que s'ha aconseguit un acord amb els treballadors. 

PREGUNTA: Ha passat un any des que el Grup Ribera va assumir el control del Departament de Salut de Dénia. Quin és el seu balanç? 

RESPOSTA: Hi ha hagut canvis. D'entrada, s'ha signat el Conveni Col·lectiu i això ha fet que els professionals estiguen més tranquils, sabent que tenen un instrument que els protegeix i els recolza. I ho han signat tots. El fet que Ribera haja pres el comandament de l'hospital li ha permés compartir experiències que ja s'han desenvolupat en altres àmbits: en l'àrea de la mamà, hem incorporat nous sistemes com el tomògraf i han arribat diferents professionals, que venen a col·laborar. S'ha creat l'àrea del Cor per a patologia cardíaca. Els nostres professionals han estat visitant serveis d'urgència, blocs quirúrgics, etc. d'altres departaments per a saber com podem integrar. Des del punt de vista de serveis d'informació, el mateix, els estem compartint perquè Ribera és una tecnològica que té els seus propis sistemes. 

Quant a la responsabilitat amb els pacients, hem començat a tindre reunions de manera més activa amb les associacions per a estar assabentats de què és el que realment els preocupa i quines solucions podem donar-los. Estem treballant amb grups de millora d'accessibilitat per a la diversitat funcional i amb focus groups amb pacients. Tot això són iniciatives que el Grup Ribera té organitzades en altres departaments. 

P: Hi ha hagut moltes reivindicacions.

R: Són iniciatives des de les associacions de pacients i crec que hem donat complides respostes. Es va parlar del circuit ràpid del càncer i vam establir el circuit, que sembla que està funcionant. I a més vam establir un circuit perquè controlara aqueix propi circuit. En el tema de salut mental, va haver-hi al principi falta de professionals i en aquests moments s'ha esmenat perquè tornem a tindre sis psiquiatres. Estem valorant el tema de les unitats de lactància. 

P: I el nou centre de salut de Dénia?

R: Estava dins del projecte quan es va crear el departament fa 14 anys. Quan prenem el comandament del departament, tractem de veure com es resolien els temes que hi havia pendents. És una reivindicació justificada. I estem fent els passos perquè aquest centre es puga construir. 

P: Està l'empresa preocupada per les eleccions de l'any que ve?

R: Clar que estem preocupats, perquè nosaltres que portem de manera indirecta molt temps i de manera directa, amb gestió, fa un any ens agradaria asseure'ns amb l'administració i tractar que es produïra la pròrroga de la concessió que està prevista en els plecs, perquè creem que el model funciona bé, dona molta estabilitat a la sanitat i fa costat clarament a la sanitat pública, que en aquests moments està qüestionada i posada en una certa crisi. Tant de bo puguem continuar invertint en salut molts anys més perquè serà reflex que continuem treballant a la comarca. Aqueixa és la nostra intenció. 

P: Les últimes dades sobre les llistes d'espera no són bons.

R: Desgraciadament, després d'haver tingut dos anys de pandèmia molt agressiva, vam haver de baixar l'activitat precisament perquè calia atendre la pandèmia. Es van haver de reduir les intervencions i visites. Sabíem que això anava a tindre una repercussió, que hi havia una patologia oculta, una patologia no diagnosticada, i que aniria emergint quan tornàrem a tindre activitat normal. Això s'ha unit en els últims mesos a la dificultat de captar professionals i ens ha costat cada vegada més organitzar consultes i quiròfans. Això ha fet que les llistes d'espera estiguen més enllà del que nosaltres volguérem. 

P: En quines àrees hi ha més llestes d'espera?

R: Les habituals: cirurgia general, neurologia, oftalmologia, etc. Són serveis en els quals fa temps hem iniciat programes de recuperació de llistes d'espera i estem programant activitats extraordinàries. Espere que donen els seus fruits perquè d'ací a final d'any tinguem unes xifres més adequades. La nostra intenció és que siguen sempre els nostres professionals els que tiren avant els nostres problemes i no solem enviar pacients a plans de xoc externs. No és difícil reduir les llistes d'espera manant cent pacients al pla de xoc de tal hospital privat. Això cal tindre-ho en compte a l'hora de comparar els números.

P: S'han agreujat les dificultats per a contractar més professionals?

R: El problema dels professionals ve des de fa temps i es quedarà. Hi ha una gran demanda de professionals i aquests no tenen problema per a moure's a altres llocs. Afortunadament, tenim la possibilitat de compartir i usar professionals que estan en altres departaments d'hospitals del nostre grup per a flexibilitzar i fer contractes amb uns i amb uns altres. Això ens ha permés solucionar els problemes. I estem compartint recursos amb altres hospitals del grup per a fer proves, com fan altres departaments, que envien a un pacient a la Fe o a l'Hospital General d'Alacant. 

P: S'ofereixen pitjors condicions laborals en el departament de Dénia que en altres llocs?

R: S'ha signat de manera unànime el Conveni Col·lectiu i, per tant, les condicions sociolaborals han de ser tingudes en compte. Nosaltres hem una política retributiva que té de veure amb una política d'un pagament fix, d'un pagament variable en funció d'activitat, objectius, etc. perquè ens sembla que ha de ser així. És la manera de donar-li més a la persona que està més compromesa o que treballa més. Si anem d'un en un, veurem que hi ha professionals que estan ben pagats i no es queixaran, uns altres que no tant i és possible que ens trobem amb alguns que es queixen de les seues condicions laborals. Crec que en línies generals les condicions laborals i econòmiques són bones. 

P: Això de fugides de professionals, de les quals tant es parla, té a vegades un sentit pejoratiu. 

R: Fugides es produeixen en tots els departaments. Els professionals es van escapolint, per dir-ho així, cap a centres de major capacitat de captació. La gent, si pot, es treballarà a grans ciutats i a grans hospitals. Altres vegades, la gent es canvia de lloc perquè viu més prop d'on treballa o coses d'aquest estil. Però al llarg d'enguany hem incorporat a 60 professionals de tota mena, des d'auxiliars de clínica fins a metges. Se'ns han pogut anar alguns, però hem recuperat molts i diferents.

P: S'ha signat la pau amb els sindicats?

R: Mai vam estar en guerra. Ribera va prendre el tema del conveni quan va arribar ací a tindre responsabilitat fa un any. La signatura s'ha produït fa dues-tres mesos. La voluntat de Ribera sempre va ser arribar a un acord amb els sindicats i prova d'això és que s'ha arribat. Considerem que la lluita que tenien els professionals no anava tant amb Ribera sinó amb tot el que havia passat en els últims dotze anys. Un dels objectius quan comprem les participacions de DKV i ens vam fer amb el control del departament era imposar altres maneres de funcionar d'un grup que ja té experiència en això.

P: Què li semblen les concentracions d'alguns polítics amb pancartes enfront de l'hospital? 

R: Fa molt temps que no veig aquestes imatges. 

P: Les veurà probablement durant la campanya electoral.

R: Des del punt de vista polític, també hi ha altres inquietuds i altres necessitats que té la gent quan es manifesta. A vegades, consideren que determinades reivindicacions poden ser favorables per a obtindre més vots. Això és legítim i normal. Abans de res això, sempre dic: asseguem-nos i comparem les dades. Comparem com funcionem nosaltres i com funcionen departaments similars. I podrem dir que la comparació serà favorable a nosaltres.