Javier Scotto fa un retrat del maltractador en un treball sobre la violència de gènere que trenca estereotips

La cruesa dels fets i la negació de la realitat per part d'un segment important de la societat van motivar a Javier Scotto, regidor de Seguretat Ciutadana i Igualtat de l'Ajuntament de Dénia i lletrat de professió, a escriure un llibre que servís de full de ruta per abordar la violència de gènere des de l'àmbit municipal. Ho va fer a partir de l'activitat de la Unitat Artemis de la Policia Local de Dénia i analitzant 233 casos de violència de gènere atesos entre 2016 i 2019. Va creuar informes policials, del departament de salut i resolucions judicials per a fer una radiografia de les víctimes, els factors de risc i les circumstàncies que concorren a fi de crear consciència social i confirmar o trencar mites sobre aquesta xacra social. En el llibre, fa a més un retrat del maltractador, una figura que sol quedar en segon terme.

La Municipalització de la Lluita contra la Violència de Gènere. La Unitat Artemis de la Policia Local de Dénia obri una porta a la reflexió i tal vegada a implementar noves mesures en la lluita contra la violència de gènere. Javier Scotto va presentar el llibre “amb el convenciment que no estem equivocats i que cal continuar per aquest camí per a fer front a una xacra social que és un problema d'Estat, que ha de ser abordat des de la política, que requereix de conscienciació social i de la implicació de tots, que existeix i que hem de combatre”. Important és l'assistència a les víctimes “però no sols perquè posen la denúncia, sinó perquè isquen de la situació de violència”, subratlla l'autor del llibre, per a qui queda prou clar que la víctima “no consent, sofreix la violència de gènere”.

El pefil

La idea de realitzar l'estudi es va forjar arran de la celebració del 15 aniversari de la Unitat Artemis de la Policia Local, explica Javier Scotto. La seva curiositat el va portar a interessar-se per les dades relacionades amb les seues actuacions i va definir un període de quatre anys (de 2016 a 2019, just abans de la pandèmia i el confinament, una variable que hagués alterat els resultats) per a posar-se a treballar en el llibre. Els casos atesos per aquesta unitat especialitzada, que en 2022 va perdre les seves funcions judicials però va mantenir les de protecció i seguiment a les víctimes, suposen una mostra molt àmplia i llancen dades i variables fiables, assegura l'autor.

L'encreuament d'informació revela que més de la meitat dels agressors (51,50%) en els casos de violència de gènere posseeix antecedents policials o penals per aquest motiu. Són per tant reincidents i amb experiència, la qual cosa possiblement els fa més perillosos. Scotto indica en el llibre que “són maltractadors que normalitzen i naturalitzen la violència en les seves relacions sentimentals”. “L'agressor masclista no té cap intenció, ni suporta perdre el control sobre la seva ex parella i que tinga una vida pròpia”, alguna cosa que es dedueix igualment, comenta l'autor del llibre, en els casos de trencament. Adverteix així mateix d'una situació de risc continuada si la violència no conclou quan acaba la relació.

Entre les dades que aporta el retrat de l'agressor, crida l'atenció que un de cada dos maltractadors també té antecedents per altres delictes, així com el fet que un 39,91% siguen consumidors d'alcohol o d'altres substàncies estupefaents. Ara bé, Javier Scotto precisa que “el maltractador no exerceix la violència perquè bega o consumisca estupefaents”. Més bé, afirma, aquests actuen com a elements desinhibidors o precipitants de les conductes violentes cap a la parella o ex parella.

Els 233 casos estudiats revelen que, de manera indistinta, l'agressor exerceix tant la violència física com psicològica. O les dues alhora, com ocorre en més de la meitat dels casos. Assenyala l'autor que “l'agressor va minant a la dona, llevant-li la seva llibertat i defenses, sotmetent-la, anul·lant-la i menyspreant-la arribant a l'insult, les coaccions i amenaces per a, seguidament o al mateix temps, exercir la violència física”.

En el llibre es parla d'una violència psicològica que atempta contra la dignitat de la dona, rebaixa la seva autoestima, l'aïlla socialment, amb assetjament, sotmetiment a vigilància, insults vinculats a la seva sexualitat i humiliació. Apunta Scotto que la violència psicològica queda moltes vegades invisibilitzada, com ocorre també amb la vicària, l'econòmica i la sexual.

La violència física s'exerceix principalment per l'ús de la força, però també amb instruments o mobiliari del domicili familiar. Si s'empren armes blanques, la més utilitzada és el ganivet de cuina.

Siga físic o psicològic o tots dos, el maltractament es dona amb molta freqüència en 7 de cada 10 casos i en 8 de cada 10 tant de manera ocasional com amb molta freqüència.

Amb les xifres a la mà, l'autor està convençut que el maltractador menteix “quan promet que no ho tornarà a fer i persegueix el perdó de la pròpia víctima, així com la retirada de la denúncia, l'acolliment al dret de no declarar en contra seva, i igualment, la represa de la convivència”.

Les dades que llança l'estudi sobre el moment en què es produeixen les agressions revelen que l'estiu és l'època de major incidència, així com les vacances i els dies de festa. Per dies, el dimecres és el que obté més registres de violència de gènere, seguit del diumenge i el dilluns. Els casos es registren en un 38,20% de nit, en un 32,19% per la vesprada i en un 29,61% als matins. No és per tant certa la creença que les agressions es produeixen en grau més alt a les nits. “La violència de gènere és una constant i té lloc al llarg del dia i de la nit”, subratlla el regidor, encara que, és clar, la convivència sol ser major a les nits i per tant també la probabilitat de maltractament.

Nacionalitat i estudis

El llibre La Municipalització de la Lluita contra la Violència de Gènere. La Unitat Artemis de la Policia Local de Dénia trenca altres estereotips i mites, no sols el de la nocturnitat. Deixa clar que no està lligada a l'origen de la víctima o de l'agressor, i que és per tant “un fenomen global i divers” no vinculat al fenomen de l'emigració.

Les xifres de l'estudi indiquen que un 80,26 de les víctimes i un 81,98% dels agressors són d'origen europeu, majoritàriament espanyols. Apunta també que la majoria d'agressions són comeses per agressors de la mateixa nacionalitat de les víctimes. N'hi ha de totes les edats, si bé sofreixen major violència les dones que tenen entre 35 i 50 anys; el mateix tram d'edat majoritari en el cas dels maltractadors.

Javier Scotto observa un incipient augment de víctimes menors d'edat, “per la qual cosa la igualtat conquistada socialment fins ara no evita conductes de maltractament entre la població jove”, remarca, “que arriba al 22,32% fins als 25 anys”. No és un factor que evite la violència de gènere la inexistència de convivència prèvia, com queda demostrat.

Entre les dones de més de 65 anys es registren pocs casos. Interpreta l'autor que tal vegada perquè convergeixen circumstàncies com el maltractament continuat i normalitzat o la falta de consciència d'aquest, o potser per a evitar el sofriment de la família, per la dependència econòmica o per les condicions socioculturals pròpies de la seva aquesta generació.

No és determinant el factor educatiu. El 68,75% de les víctimes de l'anàlisi realitzada pel regidor tenien estudis mitjans i superiors. Afirma per això que “la violència de gènere no és una qüestió d'educació formativa, sinó que està arrelada en la cultura, els valors i costums socials i familiars, i per tant de l'aprenentatge social i familiar en les maneres de relacionar-se dones i homes”.

Criden també l'atenció altres afirmacions, com que “un elevat nivell d'ingressos no evita la violència”, si bé els recursos econòmics s'associen d'alguna manera amb la incidència de la violència masclista. La dependència econòmica de la dona respecte a l'agressor dificulta la decisió de denunciar i deriva a vegades en l'actitud de sotmetiment.

Una de cada tres dones en els 233 casos analitzats és o ha estat amb anterioritat víctima de violència de gènere a les mans del seu actual i fins i tot anterior parella. Es desprèn de l'anàlisi que la convivència no és un factor determinant de la violència de gènere sinó que “el factor de risc és la relació sentimental que va unir a la parella”, puntualitza l'autor del llibre.

Els casos de maltractament es donen a conèixer principalment a través del 112 i en més de la meitat d'ells les dones tenen fills al seu càrrec davant els quals es va perpetrar l'agressió. Una mica més del 20% dels casos van acabar amb el sobreseïment provisional per no haver-hi denúncia o haver renunciat e ella la mateixa víctima.

El llibre recull que en més del 90% dels processos judicials derivats dels atestats de la Unitat Artemis va haver-hi sentències condemnatòries. La majoria amb penes de treballs en benefici de la comunitat i presó amb suspensió de la condemna per ser inferior a dos anys.

Javier Scotto aporta una sèrie de propostes municipalistes de millora per a la lluita contra la violència de gènere, “sempre amb una visió d'Estat i amb un enfocament de treball corporatiu” però en atenció al coneixement del municipi i de la pròpia policia del context en què es produeixen els fets i de la idiosincràsia de cada cas.

L'autor del treball afirma que el Sistema de Seguiment Integral dels Casos de Violència de Gènere (VioGen)) “funciona i és bo, dels millors a nivell mundial, però necessita d'una evolució o millora”. Aclareix que el seu no és un llibre contra els homes sinó contra els homes maltractadors, “perquè darrere de cada xifra, hi ha una dona maltractada i un maltractador”. En el llibre hi ha un petit homenatge a Elena, que va ser víctima d'un feminicidi en 2019. Scotto dona a conèixer el seu cas a través de l'encreuament de tres sentències a mode de reconeixement cap a ella i assenyalament cap a l'únic culpable.

El llibre de Javier Scotto ha estat prologat per l'Associació Matria. La seva presidenta, Mari Huertas, va participar en la presentació, que va ser conduïda per Miriam Pagán, de Dénia FM.