Trencant tabús

La mort d'un bebè durant o després de l'embaràs és un moment difícil i dolorós. Els somnis, il·lusions i expectatives dels progenitors es trenquen de manera abrupta. Projectes de futur truncats i vides fetes fallida per una pèrdua que moltes vegades, la majoria, la societat minimitza i que rep com a resposta el silenci i la falta d'empatia. Trencar amb els tabús entorn de la mort perinatal i advocar pel respecte al dol i l'acompanyament a les famílies és un dels objectius de l'exposició que fins al 23 de febrer es pot visitar a la Casa de Cultura dels Poblets. La mostra, impulsada des del Grup Alas i organitzada pel Grup de Dol Perinatal del Col·legi d'Infermeria d'Alacant, té caràcter itinerant i visitarà altres municipis de la comarca.

Vint-i-tres fotografies compartides per famílies i associacions, acompanyades de paraules boniques, formen part de l'exposició Per sempre, un recorregut pel dol perinatal. Imatges i text pretenen, a mode de crit d'atenció a la societat, expressar la realitat d'una situació gens fàcil que requereix conèixer estratègies d'afrontament.

El sentiment de culpa i la sensació de solitud i desemparament són freqüents quan es produeix la mort d'un bebè durant l'embaràs, el part o poc després de néixer. Qui sofreix la pèrdua, necessita expressar les emocions, ser escoltat i trobar consol. Tal vegada en les persones més pròximes o potser també en algun terapeuta especialitzat. Altres el trobaran en les cerimònies de comiat, escrivint cartes o guardant records del bebè.

Minimitzar o negar la pèrdua en els casos de mort perinatal, una realitat dolorosa a nivell emocional i psicològic que cada família viu d'un mode distint, dificulta el procés de dol. No hi ha un temps establert per a ell, cadascú el viu a un ritme distint, amb etapes d'incredulitat i dificultat per a acceptar la pèrdua, enuig cap a un mateix o cap els altres, culpa, sentiment de buit i fins i tot reaccions físiques i psicològiques, com ara ansietat, pèrdua d'apetit o depressió.

La reacció de l'entorn, saber com acompanyar als progenitors, és fonamental per a evitar que se senten sols i aïllats. Frases del tipus “podeu intentar-ho de nou” o “encara sou joves, encara podeu tenir-ne un altre” no són aconsellables en cap cas. Tot el contrari. Cal posar-se en el lloc de qui ha sofert la pèrdua, oferir-li un acompanyament empàtic.

D'aquestes i altres coses es va parlar en el col·loqui al qual va donar peu la inauguració de l'exposició el divendres 7 de febrer. El Grup Alas ha agraït el suport que han donat a la iniciativa l'Ajuntament dels Poblets i la seua regidora d'Igualtat, Natalia Carrió, així com els establiments que l'han patrocinada. Amb ella, ha volgut anar més enllà dels professionals i arribar a la societat en general per a donar visibilitat a la mort perinatal, sense minimitzar-la ni convertir-la en tabú, tractant-la amb normalitat i sense fer judicis, i facilitant als pares que se senten lliures a l'hora de guardar dol i recordar al seu bebè.

Bressol d'abraçades

El Grup Alas d'acompanyament a la mort gestacional i perinatal de la Marina col·labora amb el projecte ‘Bressol d'abraçades’, que ha posat en marxa una dels seus integrants. Els diners aportats pels sponsors de l'exposició es destinaran per tant a la petició pública que ha fet aquesta mare, que va perdre al seu bebè, amb la finalitat de recaptar fons per a adquirir un bressol d'abraçades per a l'Hospital de Dénia. La petició s'ha llançat a través de Gofundme.

L'ús dels bressols d'abraçades (cuddle cots) està cada vegada més estès als hospitals espanyols. El mecanisme de fred de què disposen manté el cos del bebè en bones condicions, la qual cosa facilita el comiat i el contacte post mortem. Ofereixen així a les famílies temps per al comiat, el dol i el desenvolupament del vincle i obrin la possibilitat de trobar aquest consol que tant necessiten.