Salut/ ALEJANDRO SANT MARTÍ ÁLVAREZ (*): La Fibromiàlgia afecta a Espanya, al 2,4% d'adults i a entre l'1 i el 2% de la població infantil

La fibromiàlgia (FM) és un quadre de dolor crònic fonamentalment localitzat en l'aparell locomotor, que s'acompanya de múltiples manifestacions clíniques que afecten a altres òrgans i sistemes com el cardiovascular, intestinal, neurològic, etc. El 1992 l'Organització Mundial de la Salut la va reconèixer com a malaltia, i un any després va començar a commemorar-cada 12 de maig el Dia Mundial de la Fibromiàlgia. Malgrat això, la controvèrsia en relació amb el seu diagnòstic segueix estigmatitzant a la malaltia i als qui la pateixen. Potser, la controvèrsia és per la negativa a veure-la com una entitat definida. Es considera un procés continu, sense un clar punt de tall que la separi de l'estat saludable del pacient i, de manera errònia, es pensa en la patologia gairebé com una agrupació artificial d'un conjunt de símptomes molt freqüents (dolor articular, cansament, cefalees ...).
Es tracta d'un procés canviant que al matí pot presentar molèsties en braços i al llarg del dia sentir que el dolor es va desplaçant cap a membres inferiors. A més, se sumen altres símptomes com el cansament intens, alteracions del son, rigidesa matutina amb sensació de manca de descans nocturn, alteracions de l'esfera cognitiva (manca de memòria i de concentració), trastorns digestius (diarrea, dolor abdominal, dispèpsia), cefalees i ansietat o depressió ".
Què pot desencadenar la fibromiàlgia?
Encara que no es coneixen exactament les causes per les quals es desenvolupa la malaltia, la teoria més acceptada és una desregulació dels neurotransmissors del sistema nerviós. S'han trobat nombroses alteracions en les molècules implicades en la transmissió de l'estímul nerviós i, el que és més suggerent, alguns fàrmacs que actuen sobre determinats neurotransmissors elevant els seus valors, o que mantenint durant més temps la seva acció milloren el quadre clínic. Això es tradueix, d'una banda, en una alteració dels mecanismes de processament del dolor, responsables d'un dels símptomes més rellevants d'aquesta malaltia i, de l'altra, actuant sobre altres sistemes, condueix a l'aparició de múltiples manifestacions clíniques del quadre clínic.
Quant als factors desencadenants s'expliquen qualsevol situació d'estrès físic o emocional com infeccions, cirurgies, traumatismes. Sobre l'arrel o conseqüències psicològiques de la FM, aquesta qüestió continua sense resposta en l'actualitat: el dolor crònic i el cansament produeixen depressió i ansietat; i també és cert que un subgrup d'aquests pacients està diagnosticat prèviament d'ansietat o depressió.
El llarg camí fins al diagnòstic
La prevalença de la fibromiàlgia a la població espanyola major de 18 anys és del 2,4%, amb una relació dona-home de 20: 1. L'edat mitjana del diagnòstic ronda els 47 anys, però des del començament dels símptomes fins a realitzar el diagnòstic poden passar fins a 7 anys. S'observa a més un risc de patir la malaltia fins a 8 vegades superior entre els familiars dels pacients ja diagnosticats ".
El retard en el diagnòstic es deu, en part, al fet que no hi ha una prova clínica contrastada ja que la malaltia sol començar amb símptomes inespecífics que es van complicant i associant a altres més complexos al llarg de mesos o anys, la qual cosa provoca que l'expressió completa de la malaltia tarda temps a instaurar-se. Per tot això, el diagnòstic es realitza exclusivament mitjançant l'estudi clínic del pacient, on els símptomes abans esmentats són coincidents en la majoria d'ells en la seva primera visita que, sumat a la característica pressió dolorosa en determinades zones d'inserció de músculs i lligaments, no pot provar-se que sigui patognomònica de fibromiàlgia amb cap prova analítica o d'imatge a dia d'avui.

Dones i xiquetes, les principals afectades
Diferents estadístiques sobre la FM indiquen que fins a un 80% dels afectats són dones. Aquesta alta incidència: la demostren els estudis sobre el paper que juguen les hormones, especialment, el sistema neuroendocrí per mitjà de l'eix singlot-tàlem-hipofisari-adrenal i les hormones femenines, que han mostrat certes alteracions que poden tenir relació amb el seu major expressió en el sexe femení. La malaltia es pot expressar també en nens, amb una prevalença estimada del 1-2% de la població infantil, segons alguns estudis. El predomini femení es dóna també en Pediatria, fins a un 93% dels casos, amb una edat d'aparició entre els 11,5 i els 15 anys.
Si bé no existeix actualment un tractament curatiu, les estratègies mèdiques van dirigides a millorar els símptomes i mantenir el procés controlat. Es basen fonamentalment en tres modalitats terapèutiques: alguns fàrmacs, la realització d'exercici físic aeròbic i la teràpia cognitiu-conductual (TCC). La combinació simultània d'aquestes, en forma de tractament multidisciplinari, s'està imposant com l'opció que més beneficis aporta al pacient. Cal destacar la importància d'uns hàbits de vida saludables, que comencen amb una dieta equilibrada, exercici físic aeròbic (natació, bicicleta, dansa o gimnàstica) almenys 4-5 vegades a la setmana i evitar tòxics com tabac o alcohol. El suport psicològic a través de la teràpia cognitivoconductual combina tècniques d'entrenament en condicionament clàssic i operant, aprenentatge observacional, estratègies de solució de problemes, habilitats d'afrontament, relaxació i control.
Com a conclusió, és crucial un entorn familiar i laboral favorable i de suport al malalt, que entenguin i comprenguin com es comporta la FM per poder ajudar-lo. Frases freqüents com sempre estàs cansat o sempre et fa mal tot, tenen alta càrrega negativa i empitjoren el pronòstic. Recomanem al pacient que vingui amb familiars a la consulta, per poder explicar-los què és la malaltia i els seus símptomes. És important la conscienciació social i donar a conèixer la fibromiàlgia amb rigor científic.

(*) Reumatòleg d'HLA San Carlos.