VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXI)

La darrera setmana ens havíem detingut reflexionant un poc a l’entorn del bes com a pròleg de l’amor. Continuarem encara sobre aquest tema. És sabut que la dona arriba a l’orgasme més difícilment i amb més lentitud que l’home, l’ejaculació del qual sol produir-se, generalment, abans de l’espasme femení, que ocasiona quasi sempre que ell no puga continuar l’acte i ella quede físicament i psíquica insatisfeta. Doncs bé, és precisament el preludi el que permet ajustar i sincronitzar l’acció entre els dos protagonistes, creant de bestreta un estat d’excitació en la dona que acurte l’“impuls preparatori”.

            Gràcies als prolegòmens pot recórrer abans de la consumació de l’acte part del camí que ha de conduir-la a la plena satisfacció, per què per a l’home és menys decisiva l’anàloga estimulació sexual en rèplica. D’aquesta manera, la parella femenina adquireix sobre la component masculina un avanç que este pot compensar amb la seua major excitabilitat i més viva resposta durant l’última fase. És a dir, que amb l’ajuda d’un adequat pròleg la dona experimenta suficient excitació per poder viure l’orgasme al mateix temps que el seu col·laborador, malgrat la duració relativament curta que suposa la realització afectiva del coit.

            Per tant, amb aquests preparatius intel·ligentment dosificats la dona obté la satisfacció completa i la simultaneïtat d’orgasme amb el seu copartícip.

            A més a més, el preludi realitza una altra funció potser més important encara: la preparació biològica de l’organisme amb mires a facilitat la consumació de l’acte que com és sabut pot veure’s dificultat i fins i tot impossibilitat si l’home i la dona, o qualsevol d’ells aïlladament, no estan bastant ben preparats física i psíquicament. I des d’ambdós punts de vista, els prolegòmens són els encarregats d’eliminar aquesta dificultat eventual.

            Ja hem exposat cóm la secreció de les glàndules de Bartholino augmenta al temps que creix l’apetència sexual, lubricant l’orifici d’entrada a la vagina per facilitat la introducció del penis. Pel que a aquest es refereix, és indispensable l’excitació preliminar que determina la seua erecció, sense la qual la penetració és impossible, apart de que l’òrgan masculí també emet algunes gotes de secreció lubricant quan arriba a cert grau de tensió, anàlogament destinades a evitar dolor i fins i tot erosions tant en la mucosa del gland com en la vulvar i vaginal, que en estat de sequedat són extremadament vulnerables i sensibles.

            D’allò exposat deduïm que el preludi sexual no és un vici ni un fenomen de degeneració, sinó una necessitat amb doble i ben definida significació; per una banda, és indispensable l’excitació fisiològica per aconseguir la plenitud de la satisfacció sexual de la dona; i per l’altra, és igualment imprescindible des del punt de vista anatofisiològic, perquè ha de preparar els òrgans genitals per un funcionament normal. Per tant, l’estudi del joc amorós i del preludi són tan importants com qualsevol altre aspecte de la vida sexual.

            Ja havem dit que les zones erògenes són molt sensibles a les carícies i besos i que les particularitats individuals fan molt variable el grau i la intensitat de sensibilització. Aïlladament, una carícia pot ser preferida a altra i una zona del cos respon més o menys intensament que les altres.

            Les zones erògenes de la dona posseeixen una localització i una sensibilitat especials, que el seu col·laborador haurà de tenir sempre presents. Quan es coneix la parella pot estimular-se el seu líbid mitjançant un gest anodí en aparença, com un bes darrere de l’orella o una carícia en la nuca, en el naixement dels cabells, per exemple, però és primordial no convertir en rutinàries eixes carícies (com qualsevol altra), perquè poden caure en la indiferència o ser molestes. També és possible que els lloc sensibles no siguen els que imagina el que acarícia i aleshores un estímul o un gest mal comprés pot abocar a resultats distints als esperats.

            Aquesta observació s’ha de tenir molt en compte en el referent als òrgans sexuals, en especial durant els primers moments del contacte físic; durant la nit de bodes, sobre tot, un excés d’agressivitat pot perjudicar definitivament la vida sexual del matrimoni. Són circumstàncies que exigeixen delicadesa i veritable tacte, autodomini, comprensió per part d’ambdós i absolut abandó de cadascú en benefici de l’altre.

            Hi ha homes, posem per cas, als qui disgusta que se’ls acaricien la cara, però que són incapaços de confessar-ho a la dona per no ofendre els seus sentiments. Potser preferirien la mateixa carícia en la nuca, en el braç o en la palma de la mà, com alguns apeteixen que els besen els ulls i altres rebutgen el gest.

            Pel demés, la sensibilitat no sols varia amb la regió del cos, sinó que depèn així mateix de la manera com la carícia es concedeix i practica. Per regla general gaudeixen de preferència els lleugers contactes i les pressions dèbils, però, hi han sers sensibles a un més enèrgic contacte, no existint lleis ni principis generals que puguen invocar-se en aquest punt. També és possible anar intensificant a poc a poc la carícia, i el bes que comença per una lleu unió dels llavis pot acabar en un mos dolorós, variant també aquí les intensitats recomanables en funció de la sensibilitat i apetència del que rep l’homenatge.

CARÍCIES TÀCTILS

            En quant al pròleg de l’amor, existeix una norma general, un digem-ne “fil d’Ariadna”, que pot servir-nos de guia: fer sol allò que resulta agradable a la parella. Qualsevol carícia que tinga exclusivament a la pròpia satisfacció d’un plaer egoista és similar, guardant les degudes proporcions, a una violació i impedeix abandonar-se a l’altre protagonista. Fins i tot pot ocórrer que certa classe de carícies resulta desagradable o fins i tot dolorosa per a un dels actuants, sense que arribe a confessar-ho al seu oponent, i per tant mai insistirem bastant en la necessitat de desplegar tota la delicadesa possible, extremant-la, si cap, en el tacte dels genitals.

            Una pressió més o menys accentuada sobre el pit s’ajunta sovint mb les sensacions voluptuoses. El si femení, en especial el vèrtex, goja de decisiva importància en el preludi amorós. Ja mencionat el reflex que relaciona mugrons i úter, destaquem la sensació que tota mare lactant experimenta al donar de mamar al seu fill sobre tot en les primeres mamades, consistent en la contracció espasmòdica de la matriu.

            També la sensibilitat del mugró és variable i no totes les dones desitgen ser acariciades en aquest punt, que per algunes és dolorós encara sense mitjançar cap tacte, per la sola tensió i enduriment al qual l’afluència de sang els sotmet durant la realització eròtica i, en alguns casos, fins a la influència de la temperatura ambient. Així mateix, durant les menstruacions és comú que s’intensifique la sensibilitat mamil·lar.

            L’etapa del preludi consisteix freqüentment en la carícia dels genitals. Continuarem.