VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXV)

Ens havíem detingut la darrera setmana al·ludint la suficiència de la mortificació de l’amor del marit en la relació de la parella.

            Ja hem parlat abans sobre la possibilitat de què una postura adequada puga posar remei a l’inconvenient d’un penis massa exigu per la grandària de la vaixella. Afegirem ara que es coneixen mitjans naturals de contraure muscularment el canal vaixeller per part de la dona que eliminen eixa eventualitat, a banda d’existir també procediments mèdics que aconsegueixen un estrenyiment del receptacle femení.

            Això no obstant un membre de dimensions subnormals és capaç de proporcionar la completa satisfacció genital en un coit normal, això sense tenir en compte que el seu aspecte en repós és distint al que adquireix durant l’erecció, perquè no sempre l’augment de grandària és proporcional.

            Per altra part està comprovat que regularment els homes previstos d’un penis hiperdesenvolupat solen patir desordres de la potència genital.

            Per a il·lustrar el que hem dit relatarem la consulta que va fer un dels pacients consultats. Quan tenia vint anys va anar per primera vegada a una prostituta i aquesta es va burlar de la grandària del seu penis, per petit. Ferit en el seu orgull, aquest jove va renunciar a repetir l’experiència i fins i tot va decidir romandre fadrí. Però conegué i s’enamorà d’una jove. Un dia es va sentir tan envaït pel seu problema, abandonat i desmoralitzat, que es va dirigir a un bar pròxim per a beure unes copes; allí va escoltar els cants d’una professional i quasi es va convèncer, però arribat el moment decisiu, el nostre jove la va rebutjar i expressà els seus desitjos d’anar-se’n, de fugir. Ella va insistir en les seues temptatives fins que l’home li expressà les seues cuites i... la raó d’elles.

            La hetàira, coneixedora qualificada, aconseguí explicar-li que estava obsessionada amb una idea fixa i equivocada i que es trobava igualment dotat que els altres homes. I tranquil, però no convençut, el nostre pacient corregué en busca d’una tercera opinió “tècnica” a qui res digué prèviament, perquè desitjava un parèixer imparcial. Al ser-li corroborada l’anterior opinió, el nostre home es va sentir alliberat del seu complex, canvià radicalment de comportament i a hores d’ara és un home casat i pare de dos fills.

            En el cas citat, les circumstàncies excedeixen d’allò corrent, però el fet en sí no és rar ni excepcional. En les seues consultes el metge escolta moltes vegades detalls similars que proven com una observació irònica, fins i tot sense intenció, pot provocar tota una sèrie de complexos i idees fixes que desvien inflexiblement la vida d’un ser humà.

            I tornant a la desfloració, repetim-ho -no ha de paréixer una violació-. El marit està obligat des del primer moment a conquerir i merèixer a la seua dona, guanyar-la per a la vida en comú i per a d’unió dels cossos, perquè en l’ànim d’ells està la decisió de concedir-se de bon grat. Gràcies a la tendresa desplegada i a les carícies sàviament administrades, és segur que arribarà a despertar els desitjos conduint al previ objectiu i la quasi insignificant lesió física serà immediatament oblidada.

TÉCNICA DE LA DESFLORACIÓ

            Van de Velde aconsella que l’himen no ha de ser forçat de manera imperiosa i brutal, sinó com ajuda “d’una pressió suau i persistent”, descrivint així la pràctica en ús en alguns pobles orientals: “La novia se coloca echada de espaldas a través del lecho con el sacro apoyado en el borde, manteniendo las extremidades separadas i los pies en contacto con el suelo. El lecho debe ser sólido para no ceder i lo bastante alto para que el hombre pueda aproximarse en posición erguida, levemente inclinado hacia adelante y serviendose de sus manos como elemento de apoyo. Los cuerpos no se deben tocar”.

            Des del punt de vista anatòmic, el mètode presenta bastants avantatges. Per un costat, el clítoris és especialment excitat durant l’acte; i per altre, en el moment de la intromissió el penis canvia la seua posició vertical per la horitzontal, però tendint sempre, per la seua natural elasticitat, a recobrar la primitiva, que li vindrà impedit pel pubis de la dona, sobre el ressalt ossi de la qual, s’esvara el dors del membre; l’orifici anatòmic del himen sol trobar-se ubicat baix del citat ressalt, i així resulta que l’extrem del gland masculí s’insinuarà, esgolant-se al llarg de la paret superior de la vagina, salvant l’obertura himenal, de tal sort que la membrana es estripe longitudinalment cap avall, amb resultat menys lesiu que el trencament per pressió directa i frontal.

            Encara que el procediment està adaptat a les necessitats anatomofisiològiques dels actuants, sols és aconsellable per a les primícies en cas de presentar-se dificultats en un primer intent, perquè si bé s’ajusta a les exigències del procés físic i tècnic, no correspon exactament amb les determinants psicològiques, que han de ser tingudes molt en compte, encara que sense descuidar l’aspecte d’una col·locació que afavorisca les disposicions anatòmiques femenines.

            Quan el marit trobe un obstacle que s’opose a la introducció ha d’intentar vèncer-lo mitjançant un suau augment de la pressió, amb el que el dolor resulta fugaç, sempre i quan la dona, previnguda, no rebutge l’encontre retrocedint. La dèbil hemorràgia que es produeix es cohibirà espontàniament sense tardar molt, sobretot si la dona oprimeix les extremitats entre sí.

            Quan s’adverteix una resistència molt exagerada i els dolors siguen intensos, és necessari no insistir, podent-se esperar un dia o dos, perquè no és imperatiu que la desfloració s’aconseguisca en la “noche de bodas”. Continuarem.