VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXXI)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXXI)
  13/03/2018

 

La darrera setmana estàvem reflexionant sobre els llibres orientals i alguns occidentals, que parlaven dels “entrenaments” a l’entorn de la “prolongació” de l’orgasme”. Parlarem ara un poc del tema relacionat amb els Estats Units, que ha pres carta de naturalesa un mètode especial per realitzar un coit que, segons alguns que l’adopten els qui practiquen en un món de delícies, proporciona un plaer extraordinari i un amor efectiu. Això almenys diuen alguns papers. El procediment -denominat “carezza”, “carícia” en italià-, consisteix en evitar ejaculació, mitjançant un gran esforç de la voluntat, malgrat que el penis s’introdueix normalment en la vagina. Segons aquest mètode, la introducció s’ha de fer amb tota calma i serenitat i amb un moviment lentíssim. La pràctica d’aquest “carezza” exigeix un llarg aprenentatge i cert hàbit per dominar-se tant en l’home com en la dona. En els inicis poden donar-se fracassos -ejaculacions intempestives-, però finalment s’aconsegueix un desig amorós il·limitat per mig de la tensió sexual. Per altra part, sempre segons ells, l’amor espiritual augmenta en grau progressiu, mentre que amb els contactes purament carnals disminueix de continu.

            A aquest respecte, els metges s’han pronunciat de diverses maneres. Els enemics del mètode diuen que no convé en cap mode al sistema nerviós evitar que l’excitació sexual es remate amb la corresponent ejaculació, que actua com descàrrega i condueix a una relaxació tranquil·litzadora. Segons ells, el mètode “carezza” és pitjor que el coit interromput, que en aquest es produeix l’ejaculació-descàrrega, encara que siga fora de la vagina.

            Van de Velde diu sobre aquest respecte: Admetre en la dona la possibilitat d’una sensació nerviosa quan la voluptuositat ha arribat a cert grau, i després que s’ha establert la conjunció sexual, sense que haja una satisfacció orgànica que actue en forma alliberadora i calmant, és com un fet contrari a totes les nocions i observacions fisiològiques; d’aquesta forma un ser normal, home o dona, mai aconseguirà un apaivagament. Pel contrari, l’aplicació d’aquest mètode, sobretot i és freqüent, ha de conduir a un augment constant del sentiment de satisfacció i d’irritació, tant dels òrgans genitals com de tot el sistema nerviós.

            El doctor Van de Velde reconeix dient: “Sin embargo, una cúpula de este tipo, que en realidad no és tal cópula, es posible entre un hombre y una mujer dotados ambos de una hiposensibilidad manifiesta, cuando su necesidad física de “ternezas” pide una unión carnal íntima sin que exista un deseo claro de satisfacción sexual”.

            Els metges partidaris d’eixe procediment opinen que d’ell sols es desprenen avantatges com ho són l’economia d’esperma en l’home, el domini que ell deprén a exercir sobre la duració de l’acte sexual i la major producció hormonal interna, acrescuda per l’excitació.

            Alguns metges nord-americans precriuen el mètode “carezza” a molts matrimonis per l’augment del vigor físic i per a reanimar l’afectivitat i la ment. La major producció d’hormones provocada per l’estímul sexual, amb el consegüent pas a la sang contribueix, a més a més, el rejoveniment.

            Als Estats Units existeix una societat que practica i propaga el mètode “carezza”. Els seus components es mostren molt satisfets dels seus resultats, tant des d’un aspecte psíquic, com a conseqüència d’un amor espiritual i elevat, com des del punt de vista psíquic a l’obtenció d’una eterna joventut. Eixa societat -que més bé és una secta- es dedica amb un entusiasme i perseverança tal vegada dignes de millor causa, al proselitisme. I, com sol passar a Nord-americà amb les tendències més inversemblants, aconsegueix molts adeptes.

            Fins ara sols havem mencionat el procés psíquic o mecànic de l’acte sexual, però no hi ha que oblidar la importància dels factors psíquics insistint sobretot en el fet de que un dels principis primordials, el que exigeix la perfecta harmonia entre el cos i l’esperit, sols descuidar-se amb excessiva freqüència. En efecte, tot acte sexual hauria d’anar acompanyat de la donació absoluta, de l’abandó i l’entrega recíproques, de la mútua atenció plena de tendresa que constitueix l’amor i sense la que no pot ser considerat com a tal.

            Pel demés, i en general, sol valorar-se poc la influència que les petites i mitjanes contrarietats o l’opressió psíquica poden exercir sobre la vida sexual i les seues normals manifestacions.

            Anomalies, com els sentiments de por, de pudor o de vergonya poden impedir o dificultar l’entrega d’un en perjudici d’ambdós; les preocupacions i la inquietud poden torbar, i fins i tot impedir, la bona realització i l’harmoniós desenvolupament de l’acte, essent possible que fins que determinen en l’home la flàccides de l’òrgan copulador o posen impediments per a l’ejaculació. En la dona, les conseqüències són menys espectaculars, però, igualment, decisives, no essent menor la influència que exerceixen en ella els factors físics i psíquics.

            I no pensem que la sola concentració mental puga ser suficient per a remeiar els inconvenients, perquè tots els sentits han de ser posats a contribució per al perfecte desenvolupament d’una funció fisiològica que exigeix la màxima tensió energètica per a la consecució de l’orgasme final.

            És veritat que les circumstàncies exteriors poden ser més o menys favorables, estimulants o inhibitòries; però sols si les disposicions psíquiques acompanyen harmoniosament l’acte físic, por prescindir-se del món que ens rodeja, encara que no siga més que per breus instants.

 

L’ORGASME

 

            L’orgasme constitueix l’element essencial de la “potentia coeundi”; està considerat, durant la tensió fisiològica com el punt culminant de la excitació i en l’home es confon amb la l’ejaculació, amb la qual coincideix. Normalment, es produeix en l’acte del coit, però també s’obté amb la masturbació, pot sobrevenir per pol·lucions nocturnes determinades per somnis eròtics o llargs períodes d’abstinència, i per altres distintes causes. Continuarem.

<<< Tornar a la portada