El bancal de Masca/JOSEP V. MASCARELL: De la planta i la raó

Havia passat per la caseta i se n’anaven els dos en bicicleta a una conferència sobre filosofia que feien al poble. Professor de filosofia, aspirava a ser filòsof. Pel mig del bancal, pels marges, lluny del llaurat dos joves feien herbes. Era temps de llicsons i llengua de bou i morro de porc i encisamets. Un era xaparro i de cara roja; l’altre, més bé prim i espigolat. Portaven barxa, cistella i els dos, ganivets. Les recollien barrejades; les destriarien a casa: a un plat les crues, a l’altre les de bollir. Amb tota la traça del món només tallaven la part de dalt de la planta que anaven a utilitzar per a que pugueren rebrotar. No n’arrancaven cap de soca-rel. En sabien bé el que estaven fent, com i on s’havien de fer: lluny dels camins transitats o dels bancals on pasturen ramats o freqüenten gossos o gats. Parà, alçà el braç i saludà menejant la palma de la ma; pujant a la bicicleta digué a l’aspirant a filòsof: “La planta és a l’agricultura el que la raó al pensament”.

En tornar de la conferència ja no hi era ningú fent herbes. “¿Bé? -digué- ¿Què t’ha paregut?”, llevant la balda i obrint els dos fulls de la porta que dona al bancal. “¡Mal, m’he sentit mal! ¿Qui anava a pensar que en una conferència sobre filosofia la gent acabara xillant i dient incongruències i disbarats!... ¡I amenaçant-se i tot! Deixà la motxilla damunt la cadira. “No ha sigut un bon exemple de l’ús de la raó, no. ¡Encara com no m’he portat els meus alumnes!”. Es posà el dit gorrí a dins l’orella i girà el cap; alçà les celles i se’l quedà mirant. “¡Home!, hagueren aprés a com es perd la capacitat de raonar quan algú es beu l’enteniment. Els hagueres pogut explicar que raonar és circular de concepte en concepte per l’enteniment. Que si el beus l’enteniment no hi ha ni conceptes ni possibilitat de circular, no hi ha possibilitat de raonar. Es perd la raó: no saps que és cada cosa, per on has d’anar, no saps què s’ha de fer ni com. ¿Quines herbes farien, per on i com aquells homes que hem vist al bancal si s’hagueren begut l’enteniment?

Va acatxar el cap i apretar els morros, pensatiu. Van travessar el bancal fins arribar a l’hort. Hi havia cebes, alls, floricols. “La raó és com una planta -digué aponant-se al costat dels pèsols-. Coneixem la tija, les rames, les fulles, els fruits; què són, on estan, com circula la saba d’una a l’altra. Però la planta està subjecta al terreny per les arrels, que estan baix terra i no veiem. Així és la raó, sustentada pel no-racional, que és subterrani i sense llum. ¡Ja veus: la llum de la raó sustentada per l’oscura irracionalitat!”.“¿L’arrel de la raó no és racional?”, -pregunta i somriu. “No ho és, però els seus efectes són raonables, i és en ells on actua la raó. Fixa’t en què hi ha de raonable en el comportament dels destrellatats d’este matí, i no intentes submergir-te en l’obscura irracionalitat que l’alimentava. I no arranques la planta o es morirà. Una planta necessita estar viva per a raonar....”, i callà.