Toni Ortolà juga amb la intensitat, superposant i creuant línies, per reflexionar i fer crítica social

Emocions ratlla a ratlla

L’obra de Toni Ortolà, l’artista d’Ondara que fins el 27 de gener exposa a la Casa de Cultura de Dénia, té molt de crítica social i de reivindicació. A través de les ratlles i amb un boli BIC de color negre, plasma en els seus dibuixos situacions del dia a dia per a fer-nos pensar sobre coses que, d’alguna manera, l’han impactat i l’han fet reflexionar. Els seus dibuixos són reflex d’emocions viscudes, impregnades de denúncia social i envoltades alhora de fantasia. És la mirada d’un artista compromés amb el seu entorn i amb la vida, un artista que no deixa d’emocionar-se quan t’explica la seua obra, cosida a poc a poc, línia a línia, ratlla a ratlla.

            Emocions ratllades, la mostra que es va inaugurar dijous, reuneix dos exposicions anteriors que han rodat per alguns pobles de la comarca i també per ciutats com Alcoi, Elx o Xàtiva. Afegeix algun dibuix que mai havia sigut exposat, com la Foto de família amb què ridiculitza el lideratge en el Partit Popular com herència del franquisme. Però Toni Ortolà no fa només reflexió política. Parla també de música, de covid, de violència de gènere, de guerres i misèries humanes, de tradicions, de religions i ideologies que han arraconat a la dona...

            Els dibuixos de cadascuna de les exposicions reunides per primera vegada de forma conjunta en una sala es distingeixen fàcilment. Per un costat, la sèrie de La força de la mirada. Són 13 imatges de personatges reals amb mascareta, des del cap de la Policia Local a l’alcalde d’Ondara, un dolçainer, un capità moro, la filla d’una companya de feina, una sanitària o una neboda fallera, entre altres. Només tres són persones desconegudes i sols un dibuix té la boca i el nas descoberts i els ulls amagats, al revés que la resta. Amb ell, l’artista ha volgut simbolitzar les sorpreses que t’enduies en temps de covid quan algú es llevava la mascareta i descobries la part del rostre que havia mantingut oculta. En este cas, es tracta de la seua filla Lluna.

            Si en la mostra que citàvem parlaven els ulls, en Les meues ratllades parla Toni Ortolà. I ho fa duent al paper pensaments que li venen al cap, com el pes del pas del temps, la vena musical valenciana, la figura del pare o el cas d’una dona maltractada a la qual ha conegut. Només este dibuix té una pinzellada de color, el roig que envolta un dels ulls de la dona i que dona força al missatge que vol transmetre.

            Les dos exposicions es complementen perquè en definitiva “tot són emocions”, diu l’artista. Les dos estan vives, perquè el tema de les mascaretes dona molt de joc i li agradaria seguir treballant-lo. I perquè les ‘seues ratllades’ i idees són moltes i amb elles no para d’ampliar la segona.

            Abans de 2009, Toni Ortolà pintava en acrílic i al pastís. Ara només utilitza bolígraf negre i, de vegades, dona un toc de color als dibuixos amb ceres Manley o amb aquarel·la, a mode de crida d’atenció. Va ser cosa de la crisis. Veure la televisió era depriment perquè les notícies no ajudaven a alçar l’ànim. Per a ell era més divertit agafar un boli i un paper i ratllar. Va començar a fer-ho sense intenció de res i així, per casualitat, va descobrir el que acabaria convertint-se en la seua passió.

            Des d’aleshores dibuixa amb bolígraf. Això sí. Ha de ser un BIC -“perquè té la ratllada suau, m’agrada- i negre -“perquè és més elegant”. Però no tots són bons. Fa el símil de les pilotes de tennis, que els tenistes abans de jugar boten, proven i descarten fins que troben l’adequada. Amb els bolígrafs passa el mateix. Encara que siguen iguals i de la mateixa marca, tots no valen, s’han de provar abans.

            Ratlla a ratlla, Ortolà juga amb la intensitat, superposant i creuant línies. En cada dibuix empra una mitjana de 25 hores. “Però no es faig tots d’una tirada, sinó a ratets”, fa broma.

            Satisfet pel resultat i per la bona acollida que va tindre la mostra el dia de la inauguració, els dibuixos de Toni Ortolà viatjaran a Cullera en el mes de juny. La seua il·lusió, poder exposar a València i a Barcelona. Des d’este pàgines esperem contar-ho.