L'ermita de Santa Paula es vesteix de festa

El 26 de gener és una data marcada en el calendari local de celebracions a Dénia. Va haver-hi un temps, no tan llunyà, en el qual eixe dia no hi havia col·legi i eren centenars les famílies que es desplaçaven fins a l'ermita per a celebrar la festivitat de Santa Paula. Alguns realitzaran demà diumenge un agradable passeig pel que queda d'aquella Dénia rural per a participar de la festa. No seran tants com abans. Però els que ho facen, nostàlgics molts d'ells, gaudiran d'una tradició que ha sobreviscut al canvi de segle. Encara que amb un ‘porrat’ agonitzant -l'únic que es manté a Dénia- i que ja no és ombra del que va ser, però amb noves propostes i atractius amb els quals l'associació Amics de l’Ermita de Santa Paula intenta donar continuïtat a la festa. Són els signes dels temps.

Com en els últims anys, els actes començaran amb una romeria que sortirà de la parròquia de San Miguel al final de la missa de les 11.30 h. Acompanyada pels integrants del grup Dianium Dansa, la comitiva arribarà a l'ermita, on es cantaran els gojos i a les portes de la qual es faran els balls. El programa oficial continuarà amb la processó (16 h.), la missa i el repartiment de coca maria i xocolate.

Dos són els moments de major afluència de gent: el dels balls i el de la processó. Recorden des de Amics de l’Ermita de Santa Paula que les coses han canviat molt en els últims anys. La majoria dels integrants de l'associació formen part d'ella des que es va crear, a principis dels anys 90. Comenta Clara Guardiola, la seva secretària, que es va forjar a partir d'una reunió celebrada en l'antic hospital de la caritat. Dolores Marí, coneguda com a Lolita la del Molí, va ser la promotora i qui va convéncer als veïns. Ella va ser la primera presidenta de l'entitat i també la seua alma mater durant molt de temps. “Van ser anys molt bonics”, comenta Guardiola. El Molí, regentat per la família Alberola-Marí, es va convertir en el centre de reunions i Lolita, en la veu de l'associació. “Era una persona emprenedora, disposada a portar-ho tot avant, molt activa, treballadora i comboianta ”, afegeix.

Al gener de 1991, coincidint amb la festivitat de Santa Paula, es va beneir l'estendard d’Amics de l’Ermita en la parròquia de l'Assumpció, de la qual depenia llavors. Els padrins van ser els xiquets Pedro Gavilá Guardiola i Raquel Sánchez Febrer. Els festers van estrenar vestimenta i es van organitzar dos dies de festa, amb cucanyes, bicicletes i arròs a banda inclòs. Encara que el dissabte va fer mal temps -conten com a anècdota que es van desplaçar de l'església a l'ermita dins d'un camió-, el diumenge va lluir un sol esplèndid. Coincidint amb la celebració del centenari del naixement del Tenor Cortis, en l'ermita se celebraria també eixe dia un concert de violoncel lo i piano.

L'ermita lluïa com mai. Havia estat restaurada en 1989 per la Escola Taller Castell de Dénia, un projecte redactat per l'arquitecte Josep Ivars, com recorda l'arqueòleg Josep A. Gisbert, director de l'escola taller. L'associació es va encarregar de la resta.

Durant diversos anys, també a l'estiu, s'organitzaven activitats en l'ermita, carreres, jocs, menjars, repartiment de tomacat… Amics de l’Ermita de Santa Paula va arribar a participar fins i tot en les carrosses de Dénia.

José Gavilá va succeir a Lolita Marí en el càrrec de president. El seu fill, Pedro Gavilá Guardiola, agafaria després el relleu. Des de menut, ell ha viscut la festa des de dins i ha estat testimoni de com han canviat les coses en els últims anys. “Abans el porrat era molt gran i ara només hi ha una parada”, assenyala, “és una pena que tot això es perda”. No és una qüestió que concernisca només a Dénia. No obstant això, altres poblacions de la comarca han sabut conservar la tradició i es manté molt viva.

El president recorda que no s'ha fet molt des d'altres etaments a favor de la celebració. Cita els dies sense col·legi o de mitja jornada, que permetien sobretot als més menuts acostar-se a l'ermita i gaudir de la festa de Santa Paula. Per a intentar revitalitzar-la, la parròquia de San Miguel i l'associació van decidir fa uns anys traslladar-la al diumenge següent i dotar-la de nous atractius. La iniciativa sembla haver donat resultat i torna a cobrar rellevància. Tot i que no com la va tenir dècades enrere. No obstant això, Clara Guardiola assegura que “la flama continua encesa” i demà diumenge -enguany sí, el dia de Santa Paula- l'ermita es vestirà de festa.

Un dels primers oratoris cristians

Segons va deixar escrit Roc Chabás, l'ermita de Santa Paula va ser un dels primers oratoris cristians de la Marina i del Regne de València. L'ermita es va construir a principis del segle XV en la partida del Real de Dénia sobre les ruïnes d'una alqueria o rafal andalusina del segle XII. Va ser concebuda com a part d'un monestir per a dones i la seva impulsora va ser la religiosa Caterina Bas, més coneguda com a Sor Bassota. A ella es deu també la construcció d'una ermita dedicada a Sant Antoni a la Plana de Xàbia, en terres del Convent de Sant Jeroni, de la qual hui només queden algunes pedres.

La mort de sor Caterina Bas va interrompre la construcció del monestir contigu a l'ermita, que va continuar funcionant lligada a la parròquia matriu de Dénia, la de nostra Senyora de l'Assumpció, i convertida en lloc de culte del món rural. Amb etapes de major i menor esplendor al llarg dels segles, fins i tot d'abandó, ara roman tancada durant pràcticament tot l'any.

En el segle passat van ser especialment participatius la festa i el porrat celebrats entorn del 26 de gener, dia festiu per als escolars durant un temps. Dependent ara de la parròquia de San Miguel, ha estat cedida a l'església ortodoxa d'Ucraïna perquè puga realitzar allí les seves cerimònies religioses. Amb això, l'ermita obri les seues portes de nou tots els caps de setmana. Una solució que li ha donat nova vida i amb la qual, si a més es pensa en termes de manteniment i conservació, tots ixen guanyant. També aquest cap de setmana obrirà les seves portes, però ho farà per a retre culte a la santa, cantar ‘els gojos’ i reunir als qui continuen mantenint viva la tradició de la festa i el porrat de Santa Paula.

En les fotografies, la benedicció de l’estendard l’any 1991, l’ermita vista des de la plaça i alguns programes de festes de l’arxiu de l’arqueòleg Josep A. Gisbert.