2020: any zero de l’alliberament del peatge de l’autopista

I ara què?

La incertesa rebaixa l’eufòria: no hi ha cap inversió prevista a curt termini per fer front al nou ordre del trànsit de vehicles i es tem per la implantació d’un cànon

L’autopista enceta una nova era desprès quatre dècades de reivindicacions, protestes i continues pròrrogues de la concessió

L’alliberament del peatge de l’autopista AP-7 en el tram Tarragona-Alacant -i que travessa meridionalment la nostra comarca- ha estat sens dubte la notícia més dolça d’aquest inici de dècada. La mesura ha estat reivindicada des de distints estaments de la Marina Alta durant molt de temps i ha estat molt ben acollida per la majoria de veïns i veïnes dels municipis principalment afectats. És un punt d’inflexió que tanca una etapa de quaranta anys marcada per les reivindicacions, les protestes i les continues pròrrogues de la concessió que tiraven per terra els també reiterats anunci de rescat del servei.

            L’AP7 sense peatge és una realitat que no ha deixat indiferent el veïnat de la comarca, que es commou entre mostres de satisfacció i joia que tendeixen en algun cas a l’eufòria, principalment els d’aquells municipis més afectats i pels quals travessa la N-332.

            Només un parell de setmanes resulta poc temps per conéixer l’impacte d’aquesta mesura, però ja es deixen notar les primeres reaccions. En principi l’autopista, tot i que ha ampliat amb bona lògica el seu tràfec, es veu capacitada per absorbir l’increment de vehicles, molt més notable en determinades hores punta. A la inversa, municipis com ara Gata o Benissa se senten més descongestionats, també en eixos mateixos trams diaris més complicats per a la circulació. Pobles com ara El Verger i Ondara ja havien solventat en certa mesura els seus problemes de tràfic amb la variant construïda en la dècada passada.