La pilota grossa: la modalitat més humil i popular

Víctor Agulló i Josep Maria Congost publiquen el treball guanyador del premi d’investigació Antoni-Lluís Carrió i Artigues

El menyspreu i l’ús de l’espai ocupat pels trinquets per fer vivendes durant la postguerra acaben amb una disciplina que no tenia el suport de les travesses

J.J. MAS

Quan el sociòleg especialitat en Metodologia d’Investigació i Sociologia de l’Esport Victor Agulló i l’arquitecte especialitzat en Conservació del Patrimoni Arquitectònic Josep Maria Congost uniren les seues respectives capacitats per a abordar la història del joc de la pilota grossa mai cregueren que això donaria per a tant. I és que la tasca desplegada per un i altre per tota la geografia valenciana durant dos anys en recerca d’una de les modalitats més desconegudes d’aquest esport autòcton els va fer guanyar la segona edició del premi d’investigació i assaig Antoni-Lluís Carrió i Artigues, patrocinat per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA).

L’origen de la col·laboració entre ambdós autors queda especificat per l’arquitecte al al·ludir a que “quan ens vam conèixer Víctor havia fet un treball sobre la pilota en la Vall d’Albaida i jo un sobre els carrers de llargues a la Marina Baixa, i al parlar vam percebre que cadascun dels estudis tenia llacunes, el que ens va fer vore que podíem ser complementaris”. Van decidir escometre aquest treball comú que van canalitzar cap a una recerca històrica, etnogràfica i arquitectònica “on tractem d’explicar les característiques de la pilota grossa, el territori per on s’estenia la seua pràctica, la gent que hi jugava, els desafiaments i el moment que viu”, explica Josep Maria Congost.